Jo no sóc nacionalista

No sóc gens nacionalista. El nacionalisme és un sentiment natural i inherent a la condició humana. Tenim una predilecció cap allò que ens és més pròxim. Tothom, d'entrada, sent una pertinença al seu entorn, i sent que el que té a prop és millor. Això és així, i qui ho negui menteix. El que és un error garrafal és utilitzar aquest sentiment com a argument polític, més que res perquè tothom el té del que és pròxim a ell, i de conceptes de "nació" n'hi ha tants com persones. 

Hi ha, però, dos arguments que defenso fermament, que es poden confondre amb nacionalisme, i que sovint, fan que qui m'escolta argumentar-los, pensi que sóc nacionalista:

Sóc independentista

No crec que Catalunya sigui millor que Espanya, ni millor que França, ni millor que res. Crec que la independència d'un territori no és possible ni desitjable. Vivim en un món cada cop més global en què ens hem d'interrelacionar els uns amb els altres, comerciar, intercanviar experiències, compartir cultures, gaudir menjars i aprendre maneres de fer. 

Només hi ha una dependència que hem de trencar immediatament. És la dependència política i econòmica d'Espanya. No perquè cregui que som millors que ells, sinó perquè sé que a Catalunya, sense Espanya, li anirà molt millor econòmicament, políticament, socialment i emocionalment. 

Això no és pensar que el teu país és millor, és voler que el teu país sigui un lloc millor on viure.

Sóc ambientalista

La paraula ecologisme mai m'ha agradat, però per entendre'ns, i pel cas que ens ocupa, podeu assimilar els dos conceptes. Sóc ambientalista convençut. Tant, que un dia vaig decidir dedicar-m'hi professionalment de manera vocacional.

Els humans estem consumint recursos, generant residus i malmetent el medi a un ritme molt superior al que ens pertoca, especialment la part de la humanitat "desenvolupada" a la que pertanyem. En cada acció de la nostra vida, incloses les més mínimes, hem de ser capaços de triar aquelles opcions que facin que el nostre entorn sigui perdurable en el temps. 

Una d'aquestes eleccions diàries ha de ser consumir el que es produeix al nostre voltant. Aquest concepte es confon amb una de les bases polítiques del nacionalisme. Consumir allò que "és nostre", perquè el que és nostre és millor, i els nostres treballadors són millors que la resta. La història està farcida d'exemples del fracàs de les polítiques nacionalistes d'autosuficiència productiva. És absurd pensar que podem produir tot el que necessitem per viure i que a més, ho farem millor que els altres.

Ara bé, hi ha una cosa que sí que fa que els productes que es produeixen al nostre país siguin directament millors que la resta: que es produeixen a prop. I en termes de sostenibilitat, és molt més desitjable consumir el que es produeix al costat de casa, perquè evitarem que aquell bé de consum hagi recorregut milers de quilòmetres en un vaixell que crema gasoil poc refinat, en un motor mal mantingut que emet molts més gasos del que li tocaria, per després, ser transportat dins el nostre territori en medis de transport que també cremen combustibles fòssils. A sobre, en molts casos, els productes que venen de fora, ni són millors, ni són més barats.

Optar per produir al costat d'on es consumeix no és supèrbia nacional, és simplement, més racional i sostenible.

I a què ve que ara, "out of the blue" us foti aquest rotllo sobre les meves conviccions? Resulta que fa un parell de dies vaig enganxar al meu mur de facebook, un text que corre en què s'insta a comprar els regals de nadal a petits comerços del barri i de la terra, evitant les multinacionals i el que es produeix a fora. I el meu amic José Manuel hi va fer un comentari en que m'acusava de nacionalista (ja us dic que passa sovint). Vaig començar a argumentar-li que estava equivocat, i quan portava una estona escrivint, em vaig adonar que allò ja no era una resposta a un comentari a facebook. S'havia convertit en un post per sí mateix. I aquí el teniu. Per en José Manuel i per tots els que el vulgueu llegir i, com no, ficar-hi cullerada.