Els últims a pujar al carro també l'empenyen

Dimarts passat, a la manifestació, el càntic més cridat va ser el de "In-inde-independència". En Dani G. em va recordar el primer cop que vam sentir aquest càntic, quan fa ben bé vint anys, vam assistir plegats a un míting electoral d'Esquerra Republicana de Catalunya al (llavors encara) Cinema Foment de Mataró.

Era durant una campanya electoral al Parlament de Catalunya i el candidat d'Esquerra era l'Àngel Colom. A part d'en Colom, va parlar més gent, però sovint recordo que també hi participava en Josep Huguet, que després seria Conseller d'Indústria en els Governs Tripartits, però que llavors poca gent coneixia. Recordo molt bé la intervenció de l'Huguet per unes paraules en les que anys després, i especialment ara, sempre he cregut.

Si fa no fa, venia a dir que durant la transició, quan es va veure que el que triomfaria seria la democràcia, tothom es va declarar demòcrata. Fins i tot aquells que havien col·laborat amb el règim, o aquells qui no havien mogut un dit per la democràcia, de sobte eren demòcrates de tota la vida, i que, arribat el moment de la independència, passaria el mateix, i tothom seria independentista de sempre. Sempre he pensat que tenia raó, i que tot i ser un comportament hipòcrita, oportunista i lamentable, arribat el moment, caldria aprofitar el suport d'aquestes rèmores.

Ara que sembla que s'albira el final del túnel, poc a poc, personatges que sempre havien negat públicament la possibilitat real de la independència o la qualificaven d'"aventura incerta", es van decantant sense vergonya cap al que ara defensa la majoria, i ja veureu com, si això segueix endavant, tindrem exemples molt sorprenents d'aquest comportament. Però com vaig pensar llavors i segueixo pensant ara, no cal tirar-los-ho en cara, ans al contrari, ens hem d'aprofitar de l'empenta que ens ajudaran a donar els que pugin al carro a l'últim moment.