Olor de paper, tinta i germanor

Fa cinc anys, en plena efervescència blocaire, el Veí de Dalt va fer una proposta que semblava innocent. Ens proposava escriure relats de quatre en quatre. Amb un pretext inventat per ell, un primer començava una història, un altre del grup la continuava, un tercer seguia una mica més, i el quart rematava la trama. El resultat va ser sorprenent. Hi havia relats que semblaven escrits per una mateixa persona i era impossible saber on havia començat un i on havia acabat l'altre. El que havia començat com un joc, es va convertir de seguida en alguna cosa més. Era una oportunitat d'expressió literària, un estímul a la creativitat i a la interrelació virtual. 

Així van néixer les Històries Veïnals, i la comunitat blocaire del replà de l'escala. Aquesta iniciativa del Veí sembla una trivialitat, però no ho és. És una feinada. Pensar les motivacions per a les històries, fer la convocatòria, fer el sorteig (que ahir ens va confessar que no era tant sorteig) dels grups, perseguir els veïns mandrosos que feien tard en els terminis de pas al següent, i finalment publicar-les.

Després d'aquesta ingent feinada, el Veí no es va espantar, i una darrera l'altra, va organitzar fins deu edicions de les Històries Veïnals, i a sobre, hi va afegir "Rengas", "Cadàvers Exquisits", "Microrelats" i altres experiments creatius.

Crec que tots els participants vam pensar algun cop que algunes d'aquestes històries conjuntes havien de passar a la posteritat, mereixien ser immortalitzades físicament sobre el paper. No satisfet després d'aquesta labor exigent, el Veí va escoltar aquesta inquietud i després de molts impediments i maldecaps, se les va empescar per a que els relats virtuals es materialitzessin en una edició impresa.

Cinc anys després d'aquell primer experiment 2.0, ahir a la tarda, es va fer la presentació oficial del llibre, acabat de sortir de la impremta, amb la presència d'alguns dels autors i d'alguns dels mecenes. El bar La PAPA feia olor de paper, de tinta fresca i de germanor blocaire.

Emmig d'aquesta enorme satisfacció que sento de veure aquest projecte en forma palpable, us he deixat anar tot aquest rotllo, però en realitat només volia dir una paraula: GRÀCIES. Gràcies al Veí de Dalt per emprendre aquesta aventura i per tenir la constància i la persistència de portar-la fins les darreres conseqüències. 

I gràcies també a tots els micromecenes que han fet possible l'edició a través de Verkami. (Eps! I recordeu que encara en queden exemplars. Si en voleu un, digue-m'ho i per quinze eurets de res us el faig arribar).