16 de juliol de 2012

A la merda



Sempre he estat molt bel·ligerant i crític amb el costum de treballar i pagar en negre. En el nostre país és una pràctica gairebé institucionalitzada. Quan contractes un servei, és gairebé inevitable sentir la pregunta "amb IVA o sense IVA?". I a mi, això em fotia dels nervis. Em posava molt nerviós perquè era d'idiotes. Treballar en negre no és enganyar el Govern, és enganyar un sistema de solidaritat, és enganyar els teus conciutadans, és enganyar-te a tu mateix.

Fixeu-vos que en el primer paràgraf he fet servir molt el temps passat. I és que fa uns mesos, vam començar a veure que els nostres impostos no servien per pagar els serveis comuns i el progrés del país, si no per pagar els interessos que uns "mercats" ens estan imposant, extorsionant-nos amb una usura medieval, corresponents a un deute creat per uns gestors polítics i econòmics inútils, fraudulents, corruptes i autocomplaguts, per rescatar una banca inepta, aprofitada i que ha enredat avis. I vull recalcar aquesta darrera frase. No és demagògia, ni alarmisme ni oportunisme. És la realitat. La banca que rescatem ha enganyat avis i els ha robat els estalvis.

Per si tot això fos poc, el Govern popular es va treure de la màniga l'amnistia fiscal, premiant tots aquells que van excel·lir en la gran proclama "amb IVA o sense IVA?". Bravo. Premiem els defraudadors, els mentiders, els insolidaris.

I la rematada final de cap a gol va ser la setmana passada. Àvid de treure diners d'on sigui, el Govern amb Montoro i Soraya al capdavant, enlloc de perseguir gent que amaga els seus ingressos, facilíssims de trobar perquè el raro és qui no ho fa, proclama als quatre vents una apujada de l'IVA i de l'IRPF dels autònoms (entre moltíssims altres despropòsits).

És a dir, com que aquí no paga impostos ni déu i necessitem calers, apugem els impostos als quatre gats que sí que els paguen. Fantàstic. D'una sola tacada han aconseguit premiar els qui defrauden, aplaudir-los a que ho segueixin fent, fer que qui no ho feia o ho feia poc, ara ho faci massivament, i sobretot, que aquells qui com jo, denostaven tan nostrada pràctica decidim que no val la pena lluitar per recaptar uns impostos injustos i que van a parar a qui no els mereix. Han aconseguit que gent com jo ens rendim i diguem que marica l'últim. Defraudeu tant com pugueu, que res no val la pena.

Per cert. Aquest post el voldreu amb IVA o sense IVA?

A la merda.

9 comentaris:

Alepsi ha dit...

És per agafar la destral i començar a repartir cops a tort i a dret... se'ns pixen a sobre i comencem a estar-ne fins a la punta del nas. No hi ha dret. Tinc ganes de plorar molt fort.

XeXu ha dit...

El pitjor del cas és, potser, aquesta sensació que queda, la de rendir-se. Molt temps ens hem mantingut ferms en unes creences i ideals, però arriba un moment que dius justament això: 'a la merda'. Seré jo el tonto de la classe? Doncs no, ningú no ho vol ser, i ens hi aboquen. I què passa quan en una feina et quedes amb aquesta sensació? Que és moment de canviar, oi? Marxar i buscar-se les garrofes en una altra banda.

Jordi ha dit...

Sembla que ho facin expressament.

Alyebard ha dit...

A la merda tot!

miki ha dit...

Podría subscriure aquest bloc, sol amb la diferencia que encara estic decidint si la propera vegada que hem facin la pregunta, acabaré elegint "el lado oscuro".

Hem fot rabia, per aquesta gent del congrés i sobretot per la multiple gent que tots coneixem, que al final et diuen veus com no valia la pena , i ells ho han fet tota la vida.

miki ha dit...

Debat que per altra banda ja no tindria aquest cop per que tinc una nena de 9 mesos, i sempre he dit que millor que qualsevol discurs son els fets.

Clidice ha dit...

I el pitjor, els inspectors d'Hisenda dient per la TV que aquesta mesura només farà rebaixar el nivell de recaptació. Si ni els "especialistes" hi estan d'acord, què coi estan fent?

khalina ha dit...

Un altre defraudador més... Però bé, tampoc pots anar al super i dir que no vols l'iva, o al teatre ara que passarà d'un tipus del 8% al 21% i dir que no vols IVA. Res, que per una mica que puguis defraudar, hi ha molts que ens guanyen, i ara a sobre sense principis.

Josep ha dit...

A la ciutat d'Atenes només hi havia declarades (i pagant impostos) tres piscines. És només un detall del nivell de frau al que es va arribar.
Algun dia parlaré/escriuré sobre el frau dels rics, el frau dels pobres i el filtratge cap a baix.