Els catalans volem sentir vergonya aliena

Ja està. Després de mesos en què el Govern Espanyol ha marejat la perdiu per evitar-ho, parlant de naps quan en realitat eren cols, des de dissabte, Espanya és un més dels països rescatats per evitar la caiguda d'Europa. I no us penseu que de qualsevol manera. Espanya ha estat rescatada amb nota. La xifra, que encara no és definitiva, sembla que superarà amb escreix la dels rescats de Grècia, Irlanda i Portugal. "La española cuando besa, es que besa de verdad".

El més lamentable de tot, però, l'escenografia. Un Ministre d'Economia que compareix un dissabte a la tarda, explicant que la injecció de calers europeus és el millor que ens ha passat a la vida, negant-se a respondre les preguntes en anglès quan la sala era plena de premsa internacional, i deixant periodistes amb preguntes compromeses literalment a la boca. Mentrestant, el President del Govern ni hi és ni se l'espera. Això sí, a Polònia per veure el partit de futbol sí que se l'espera, que La Roja és el més important. Al final, acaba cedint a les pressions i apareix diumenge al migdia, però en la línia penosa que el caracteritza, fa una aparició pròpia dels cinema espanyol del destape. No acaba d'estar clar si qui parla és Rajoy o Paco Martínez Soria.

Tot aquest panorama em provoca vergonya aliena. El problema és que vaig errat. La vergonya aliena és vergonya per coses que fan els altres. I el senyor De Guindos és el MEU Ministre d'Economia, i el senyor Rajoy és el MEU President. I n'estic fart. Vull que els actes de tota aquesta patuleia deixin de ser MEUS. Vull fugir d'aquesta vergonya que, a sobre, em costa diners. Molts diners. Els MEUS diners. Però jo sol no puc fugir. Les coses s'han de fer ben fetes.

És per això que des d'aquest humil blog faig una petició formal al President de la Generalitat. No és que sigui sant de la meva devoció, però ocupa el lloc que correspon al que vull que sigui el meu únic president, i per això li demano la responsabilitat per sortir d'Espanya d'una manera legítima.

Senyor Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya, ha arribat el moment. Pertànyer a Espanya és vergonyós i car, i fa temps que ha deixat de reportar-nos cap benefici. És, ara ja de manera clara, un esclavatge. Hem de sortir-ne i anar per lliure, però ho hem de fer d'una manera democràtica, legítima i seguint tots els passos legals per a que ningú ens pugui retreure res. A la nostra història recent hi ha el record de la proclamació de la República Catalana després d'unes eleccions municipals. Aquest cop cal fer les coses ben fetes. I aquesta és la meva proposta:

Com que la convocatòria d'un referèndum per part de vostè continua sent il·legal, cal que faci allò per al que sí que té potestat. Dissolgui el Parlament de Catalunya i convoqui unes eleccions anticipades. I en la convocatòria de les eleccions, cal que vostè deixi clar quin és l'objectiu. Les campanyes dels partits que s'hi presentin han de ser orientades a la voluntat o no d'independència. Els líders de cada formació han de deixar clar si donarien suport a una declaració unilateral d'independència al Parlament. Si la suma de diputats que diuen sí a aquesta proclamació supera els que diuen que no, l'endemà de la formació del nou Govern es fa la votació parlamentària i es proclama la creació d'un nou Estat Català. 

Si ho fem així, no hi ha cap forat legal per a que Espanya i el món no hagin d'acceptar el nou escenari. Sé que no és fàcil. Sé que això suposarà pressions i tensions per a vostè i per a tots els catalans. Però és l'hora de ser valents, President. Doni aquest cop de puny sobre la taula. 

Els catalans necessitem ser rescatats del despropòsit espanyol, i som nosaltres mateixos qui ens n'hem de rescatar. Els catalans volem sentir vegonya aliena, President, no pròpia.

#catalanselfrescue