8 de maig de 2012

I ara què?


 Ara que van tan mal dades, i hi ha tantes famílies que no poden pagar la hipoteca i es queden al carrer, hi ha un gran debat obert sobre la moralitat dels desnonaments, de les execucions hipotecàries i la conveniència de les mediacions i la dació en pagament.

Quan s'obre aquest debat, sempre surt alguna veu que diu que quan aquestes famílies van signar la seva hipoteca, en molts casos clarament per damunt de les seves possibilitats, sabien perfectament que es comprometien a pagar el préstec, i quines eren les conseqüències si no ho feien, per tant, al carrer, a seguir pagant el deute, i apa, mirem cap a una altra banda i aquí no ha passat res.

Hi estic d'acord. Molts vam renunciar a un habitatge millor i ens vam conformar amb un de més senzillet, preveient que hauríem de pagar una quota durant trenta anys en els quals podia passar qualsevol cosa. Dit això, a qui no se li encongeixi el cor i no se li despertin ànims de solidaritat i de buscar solucions quan s'aprofundeix en les històries que hi ha darrera alguns desnonaments, s'ho hauria de fer mirar.

Però el tema d'avui és un altre. Quan una família no pot pagar, el banc embarga el pis amb totes les de la llei, i que els que hi vivien s'espavilin. I els bancs? No van signar contractes per damunt les seves possibilitats? No van invertir en immobiliària i en fons d'alt risc quan era evident que s'enganxarien els dits? Doncs apliquem el mateix criteri, no trobeu? Que els embarguin els béns i que pleguin.

Però no. Els bancs tenen una altra vara de mesurar. Ahir sense anar més lluny el Gobierno va injectar 10.000.000.000€ a Bankia. Es diu aviat, oi? I, a més, són diners nostres. Teus, meus i de les famílies desnonades. Curiosament, la xifra, que torno a escriure perquè sembla que posada sobre blanc impressiona més, 10.000.000.000€, coincideix amb la retallada que el mateix Gobierno va fer fa quinze dies sobre la sanitat i l'educació. Sanitat i educació que són teves, meves, i de les famílies desnonades.

Què més han de fer per a que diem prou? Esperarem fins que siguem nosaltres els que estiguem al carrer sense casa, sense drets i carregats de deutes? Perquè no us equivoqueu. Si permetem que li passi a un altre, demà ens pot passar a nosaltres, per molt bé que ens vagin les coses i per molt previsors que haguem estat. I qui diu demà, diu d'aquí uns anys, quan siguem massa vells per treballar i massa joves per morir.

Encara no sé què. Encara no sé com. Però vull fer alguna cosa, ja. Idees?

10 comentaris:

stratosergio ha dit...

Doncs sí, hi ha un "doble rasero" amb el que es critica/defensa la mateixa situació. I espera, que com la cosa encara vagi a més, ens "rescataran" amb els nostres diners amb la condició de pagar més interesos als bancs.

Charlie ha dit...

TAC. Fa temps que ho estic dient i ningú em fa cas. És l'única manera de que deixin d'estafar amb total impunitat.

Alyebard ha dit...

I la que ens caurà. I pel camí s'han carregat l'obra social de les caixes catalanes i tota la seva feina ben feta.

Dani R. ha dit...

Estic d'acord en que deixem caure Bankia... però preparem-nos per l'ostia, per que deixar caure un dels principals bancs d'un país no és innocu.

D'entrada creditors (altres bancs), accionistes (grans i petits) i empleats palmen. I a resar per que el tsunami de la caiguda no arrossegui més coses.

Cuerpo a tierra!

miki ha dit...

Dani R, perfecte, tu saps també que ara se li ha injectat això, i que aquestes grans empreses ja estan malaltes de mort, l'unic que fem es allargar la agonia... i al final caurà o faran el bancus malo que es encara pitjor.

Per tant no es pot ser tan fixe amb la gent que no pot pagar hipoteques i tan benevol amb qui les creaven,


Bankia el que ha de fer es assumir que perdra, vendre tot lo que te en inmobles i a partir d'aqui intentar fer algo... però ho farà? pues no mentres tinguin injeccions com aquestes.

Aitor ha dit...

A mi em flipa que els beneficis van ser privats però les pèrdues seran públiques. Si tinc una petita empresa també em vindran a injectar diners?

Anònim ha dit...

ESPERAR QUE EL "SERIOS"PP.PERJUDIQUI UNA MICONA,NOMES QUE UNA MICONA,ELS SEUS "AMIGACHOS" DE LA TRIBUNA DEL BERNABEU,ES ESPERAR MOLT. I MENTRES TANT CATALUNYA CAIXA A SUBASTA PER UN EURO....
JUGANT AMB BARCELONA

DooMMasteR ha dit...

Passi el que passi sempre la gent es queda a casa sense protestar ni fer res. Qualsevol dia ens pot tocar a nosaltres. Jo també tinc ganes de fer alguna cosa company!

El veí de dalt ha dit...

Goma 2 a dojo?

Clidice ha dit...

Home, d'entrada aquests bancs que han rebut diner públic haurien de donar, en contraprestació, actius immobiliaris valorats a la baixa perquè l'estat pogués tenir pisos de lloguer social, per exemple. Vaja, que els euros que invertim en salvar-los el cul revertissin en la compra per part de tots d'aquests habitatges que ells pretenen vendre al contribuent, i així aquest paga dues vegades la convidada.

Ah! i començar a fer una revisioneta dels contractes dels directius.