Déu no paga impostos

Tenim crisi. No ho sabíeu? Doncs sí, tu, es veu que sí. I amb ella tothom va apretat, especialment les administracions públiques que van estirar més el braç que la màniga, i d'entre elles, les que suen més per quadrar pressupostos són els ajuntaments. Intenten rascar d'allà on sigui, i rasca que rasca, n'hi ha que s'han adonat que hi havia algú lliure d'impostos. Que l'Esglésis Catòlica Apostòlica i Romana no paga l'impost de béns immobles pels seus ídem, que ves per on, resulta que no són pocs.

Compteu els metres quadrats de casa vostra, compteu el que pagueu d'IBI, i ara intenteu imaginar els metres quadrats d'edificis que l'Església posseeix a la vostra ciutat: esglésies, monestirs, santuaris, escoles... Amb una senzilla regla de tres us adonareu de la pasterada que això representa. Ignoro si les entitats religioses paguen IBI pels immobles d'ús no religiós, però si no és així, amb la quantitat ingent de propietats immobiliàries que posseeixen, la xifra pot ser de traca.

Poc a poc, tots els ajuntaments van prenent nota i comencen a canviar les ordenances per tal de poder cobrar a l'Esglesia com cobra a qualsevol fill de veí. I com es comencen a veure la debacle que suposarà això, el màxim representant de Déu a la terra espanyola, ha optat per la tàctica més antiga de la Santa Mare Església: la por. "Pensin que si ens cobren això no podrem fer altres coses, com ara les tasques de Càritas".

Ves! El primer que ha pensat en tocar és la tasca de Càritas. No les assignacions milionàries de la Cúria, no les propietats, no les inversions en fons ara ruïnosos i sovint de dubtosa catadura moral. Us treurem Càritas! Muahahahaha! Un gran exemple de l'humiltat i del servei als més necessitats que promulguen, sí senyor. Estimeu-vos els uns als altres, però sense cobrar-me els tributs, que som la casa de Déu, i Déu no paga impostos.

Ja em perdonareu, però aquesta és una cura que l'Església necessitava i que ja estava trigant a fer-se efectiva. Que paguin, com paguem vosaltres i jo. I el següent pas ha de ser la fi de les assignacions estatals. Qui vulgui la seva religió hi té dret, només faltaria! Però que se la pagui.