Hi ha cançons que durant la primera joventut vam escoltar i cantar fins la sacietat, i tot i que ara pensem que són un pèl cutres, segueixen gravades a foc al cervell, guardades en silenci en algun racó del subconscient. I de cop, un dia, quan ja les creiem oblidades, algú, en una conversa, en treu a relluir una, i ruboritzats i avergonyits, ens sorprenem cantussejant-la i repetint-la un cop i un altre. I ves per on, per algun motiu còsmic incomprensible, ens adonem que era la cançó que estàvem esperant.
1 comentari:
Crec que ja sé quina cançó cantaré la propera vegada que em perdi i aparegui en un karaoke!
Bon divendres, maco, i bon cap de setmana!
Publica un comentari a l'entrada