21 de març de 2012

Hi havia una vegada...


Quan visitem un edifici abandonat ens envaeix aquella sensació d'incertesa que transporta la nostra imaginació cap a les mil i una possibles situacions i maneres de viure esdevingudes en aquell lloc. El que hi veiem ens dóna pistes de la realitat, però el marge per a la inventiva sempre és ample. I això sovint ens fascina. A alguns, els fascina tant, que han convertit la visita a indrets abandonats en el seu hobby.

Cada cop hi ha més persones que passen les seves estones de lleure localitzant el que ells anomenen "abandonaments". Investiguen, busquen, es comuniquen entre ells, cerquen dreceres a portes barrades per entrar en construccions sense ús, normalment amb propietari, però gairebé sempre desamparades i exposades als brètols i als elements. Hi entren, hi passegen, hi imaginen. I sobretot, hi fotografien. I com no, fan blogs amb les imatges manllevades d'aquests indrets orfes.

La vida m'ha creuat amb una d'aquestes persones, que cada cop que em veu, m'explica amb entussiasme les seves darreres troballes. I penja les seves millors fotos a Érase una vez Xanadú. Un blog d'abandonaments. Entreu-hi, passegeu-hi i imagineu.

6 comentaris:

Xanadú ha dit...

M'ha encantat!!!!!

Juanjo ha dit...

Ami tambe!!

Anjana ha dit...

Penso que aquesta cullerada està ben xula i que les fotos de la Xanadú estan molt guapes i bé.. felicitar-te per donar llum als bojos dels abandons!!! Què no som mala gent! jajajaj

Gerard Agudo ha dit...

Molt xulo!
temptacions d'entrar a la panificadora de mataró que esà en ruïnes a fer fotos.

Eva ha dit...

Molt guapo Puji....
Ali i jo ja ens cou la sang al matí el dia que anem a fer fotos a aquests llocs...teniem una passió oculta i sense florir!

un peto, maestro!!

Evita's = Ninyatas!

Eva ha dit...

Per cert...Xanadú...molt xulo el blog i merci!