El PSC ha fet aquest cap de setmana el seu congrés, que ha deixat en un segon pla la cúpula dels darrers anys. Montilla, Zaragoza, de Madre i Iceta, entre d'altres, passaran a un segon terme.
Canvis. Però el canvi que esperem molts catalans, dubto que arribi. El canvi definitiu del PSC és reivindicar-se com a partit independent, i no com a sucursal del PSOE. I just en la setmana del congrés, el PSC ja ha renunciat a crear grup propi al Congrés dels Diputats. I m'hi jugo el que vulgueu que, per molts canvis d'actituds que promogui l'executiva de Pere Navarro, la defensa dels interessos de Catalunya, en contra del PSOE, no serà un dels ítems de canvi.
I ja ho he dit massa cops, però ho repeteixo, perquè ho crec fermament. La independència de Catalunya ha de tenir dos passos previs. Un és la separació de la federació Convergència i Unió, i el segon, i crec que més important, és la independització del PSC del PSOE. Una fita, encara avui, molt llunyana.
1 comentari:
Gràcies a Twitter conec alguns militants del PSC. N'hi ha que estan contents amb el suposat "canvi" però n'hi ha que demanen marcar més perfil catalanista.
En fi, a mi em sembla que al final han canviat algunes cares, però el fons és el mateix: més PSOE que PSC.
Publica un comentari a l'entrada