És evident que Grècia necessita ser rescatada, però els grecs estan farts de ser la riota del món, d'anys de mala gestió econòmica i d'haver-ho de pagar amb plans d'austeritat inassolibles. Papandreu sap que està a la corda fluixa. Sap que necessita els calers d'Europa, però que té tot el país en contra. I ha donat un cop d'efecte.
Sembla que els grecs no volen aquest rescat, però és evident que el necessiten, doncs donem-los la veu. Preguntem-los si volen ser rescatats o no. El problema és que totes les enquestes diuen que el resultat serà "no". I els diners fan falta. Un "no" seria catastròfic per l'economia grega, i també voldria dir l'expulsió de l'Euro. I aquí és on ve la jugada mestra. Anem fins les últimes conseqüències. Preguntem directament si volen estar dins l'economia europea o no. Amb aquesta pregunta, els grecs s'ho pensaran una mica més. Les enquestes donen un "sí".
I Papandreu s'ha llençat a la piscina. Donarà la veu als ciutadans i encara té una possibilitat de salvar l'economia grega i la pertinença a la Unió Europea. Però quan es dóna la veu al poble, el poble es converteix una mica en sobirà. No gaire! Però una mica sí. I quan es pregunta al poble, mai se sap si respondrà el que volen els polítics.
9 comentaris:
Potser sóc un inconscient però aquesta situació és molt interessant! Si deixem de banda les conseqüències que pot tenir tot això sobre la microeconomia la veritat és que és un joc d'estratègies apassionant.
Altra cosa és el rerefons de tot això:
- Quins són els objectius ocults de Papandreu? (no m'acabo de creure la versió extremadament democràtica del grec)
- On són tots els grans demòcrates que posen el crit al cel perquè es vol demanar l'opinió al poble?
Paradoxes inquietants...
I qui finançara el referèndum?? Per que gratis no serà el muntar-lo!!!! #pff
Per començar, cal veure si el poble participarà o no. És el de sempre, si et convoquen un referènfum i vota el 40% de la gent, ja m'explicaràs. Sembla ser un joc de manipulacions, i al final no sé què pensar. Si rescatem Grècia, qui ens rescataràs a nosaltres? Les coses s'han estat fent malament des de fa molt temps, sembla ser que ara en pagarem les conseqüències. Quanta incompetència.
Crec que la imatge ho explica tot. Body language :D
Cop d'efecte? jugada estratègica? però democràcia directe segur que no és.
Després d'un primer moment d'entusiasme pro-referèndum he començar a fer-me algunes de les preguntes del post i dels comentaris posteriors. Fer passar ara Papandreu com un gran demòcrata no quadra. I criticar la celebració del referèndum, des d'una posició d'esquerres, menys encara. Qualsevol posició en aquest tauler és inquietant.
Democràcia Vs Mercat?
Euro Vs Dra(c)ma?
Com diu el porquet, estem davant d'una partida d'escacs interessantíssima.
Digueu-nos inconscients, sí. Però tal com estan les coses qui pot garantir res?
De debò, no veig que el sistema sigui tant bo com per protegir-lo a qualsevol preu.
Vaja, al final Papandreu s'ha rajat.
Però ha aconseguit el suport de l'oposició per al pla de rescat i mantenir-se en el poder. Crec que eren dos dels seus objectius.
Com bé dieu, interessantíssim, tot plegat!
Papi, papi, papixulo, papixulo Papandreu...
Molt bo açò darrer! Per desgràcia, o per sort, vés a saber, no hi haurà referèndum. Papi xulo però no tant.
Publica un comentari a l'entrada