15 de novembre de 2011

Els polítics cobren poc

El dia menos pensado aparezco de ministra. Te entÉras?
Els polítics cobren poc. I no estic parlant irònicament. En els darrers temps, amb la crisi econòmica que patim, moltes veus troben en els sous de la classe política una forma de retallar, i pregonen que els polítics cobren massa. I aquesta frase necessita una matís. Els polítics no cobren massa. Són els polítics mediocres que tenim, els que cobren massa.

Durant la campanya electoral de les darreres autonòmiques, Artur Mas es va afartar de dir que faria el "Govern dels Millors". I un ou. "Els millors" són la gent amb coneixements, capacitada i amb experiència exitosa demostrada en la gestió i la direcció. I aquests "millors" estan treballant a l'empresa privada, cobrant cent vegades més del que cobren els polítics.

Per si això fos poc, els pocs d'"els millors" que en un atac de patriotisme, hedonisme, protagonisme o aneu a saber què, s'han emmerdat en política, ho poden haver fet millor o pitjor, els poden haver deixat treballar més o menys, però invariablement, la seva reputació ha estat pitjor després que abans del seu pas per política.

Així que amb la prespectiva de cobrar molt menys del que podrien, i amb el risc de sortir-ne escaldats, "els millors" continuen a l'empresa privada, i a la política queden els pòtols que no han servit per res més i que l'han vista com una sortida laboral. De fet, la majoria no han fet altra cosa a la vida.

Els polítics haurien de cobrar molt més. Però no els polítics que tenim ara, sinó uns polítics realment preparats per portar el timó del bé col·lectiu.

I a què ve aquest post ara? Doncs a que en els darrers dies s'està parlant molt de tecnocràcia. Es diu que a Itàlia i a Grècia, els governs electes han estat substituïts per persones amb coneixements, per treure els seus països del pou. Tècnics? Persones amb coneixements? Mentida! Repasseu els nous governs. Els mateixos politiquets de sempre. Alguns han fet carrera a institucions internacionals, però politiquets. Això no és tecnocràcia, això és fer canvis per a que sembli que es fa alguna cosa, posant al càrrec gent amb un cert renom, però amb els mateixos vicis i defectes.

La tecnocràcia real i ben entesa és una altra cosa. És mantenir un dels principis de la democràcia: que qualsevol persona pugui governar, i se l'ha de remunerar bé per suportar aquesta responsabilitat tan gran. Però aquesta persona qualsevol ha d'acreditar coneixements abans de presentar-se a les eleccions, durant el procés electoral i durant el mandat. I si resulta que després no és tan bo com semblava, així com tenim l'opció de votar-lo, cal que tinguem l'opció de botar-lo. La tecnocràcia té perills, però pot ser bona. Ara! Que no ens enganyin. El que estan fent a Grècia i Itàlia no és tecnocràcia, és una cortina de fum.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

No et manca raó, però també hi ha la qüestió de la perspectiva. No és el mateix portar una empresa de manera exitosa que portar un país endavant, i encara menys si el país està fet una merda, com és el cas del que passa avui en dia a tot Europa. Per culpa dels politiquets lamentables que dius, la situació és crítica i penso que això no ho aixeca ni cristo. Pensa que si arribés un mesies, algú que realment pot canviar les coses perquè és incorruptible, segur que se'l feien petar d'una manera o altra. La gent que te la pasta no ho permetria. I a més, per més lògiques i benintencionades que fossin les mesures a aplicar, sempre hi hauria una oposició torracollons i estúpida que li tiraria per terra tot. No és fàcil, no pas. Però hi estic d'acord, els polítics haurien de cobrar en funció del que es mereixen, ja que se suposa que els triem nosaltres.

Alyebard ha dit...

Prefereixo un tecnòcrata a que posin aquesta de ministra.

c.e.t.i.n.a. ha dit...

El problema que li veig a aquest raonament és que parteix de dues premises equivocades:

-A la privada es cobra més.
-A la privada tothom cobra en relació als seus mérits.

estic segur que hi ha un munt de gent vàñida que estaria disposada a treballar pel sou d'un ministre. Fem una enquesta?

Doctor J ha dit...

Totalment d'acord.
Sobre aquest tema et recomano un llibre de Xavier Roig que es diu "La dictadura de la incompetència", Brillant.
http://www.edicionslacampana.cat/index.php/llibres/305