http://instagram.com/14_puji YouTube

21 de novembre del 2011

Anàlisi electoral de pacotilla


Mariano Rajoy ja té la seva majoria. Ara toca veure què fa amb ella. A nivell econòmic poc tindrà a dir. Qui manarà seran la Merkel i els tenebrosos "mercats". El que fa més por és el que pot fer una majoria del PP a nivell de política territorial d'Espanya. No obstant hi ha esperança, perquè va ser durant la darrera majoria absoluta del PP, quan va créixer més l'independentisme català. A veure si per fi, a base d'hòsties, som capaços de deixar anar el llast i alçar el vol.

Ha tornat a quedar clar que per la immensa majoria d'espanyols només hi ha dos colors polítics. Dos colors que cada dia s'assemblen més, i per més vots que treguin la resta, tal com està ara el sistema electoral, no tenen res a pelar. A més si sumes blau i roig surt una mena de violeta rosat que queda entre els dos i que suma cinc escons. La Díez i el Cantó faran raps a l'hemicicle. Izquierda Unida ha tornat a aixecar el vol, però és una llàstima que ho faci amb una majoria absoluta de dretes. Poc podrà fer. Els abertzales entren al Congrés amb 7 diputats i grup propi, deixant clar que no representen a quatre arreplegats que cremen autobusos, sinó a una bona part dels bascos.

A Catalunya, per primer cop a unes generals ha guanyat CiU. Menys mal que aquí no ha guanyat un partit reaccionari... Oh, wait...  La victòria dels democratacristians ja ha estat interpretada per Artur Mas com un aval a les seves retallades en drets socials, i li dóna legitimitat per deixar de banda les tisores de barber i treure les de podar arbres. Aquí a Catalunya, que no ens passi res tampoc...

Poc es parlarà d'un nombre creixent de gent que vota en blanc o nul, i poc es parlarà d'una quantitat enorme de vots cap a partits que no tindran representació, havent tingut tants vots com els que els ha suposat un escó a socialistes i populars, però de la revisió de la llei d'Hont i del sistema electoral espanyol, ja en parlarem un altre dia.

Nota: la imatge l'he vist a twitter, penjada per una tal @AnnaGaius però he estat incapaç de saber-ne l'autoria.

4 comentaris:

miki ha dit...

Soc antippero fins la médula, no m'agrada gens el seu tipus de política, no crec que porti a res, però després dels resultats soc dels que penso que ara ens hem de callar tots aguantar 3 anys almenys i aguntar la merda que ens tirin, per que ara poden fer la política que volen sense excuses de pactes ni res, ara, si no treuen el país del fang, just en el que se suposa que es el seu tema, el económic, se'ls hauria de "cremar" del pal més alt, metaforicament parlant eh!!

Joan ha dit...

No m'agrada gens com queda el panorama. I em temo molt que comença l'espectacle de debò. Ara, no som on érem fa 30 anys, som un país més madur i espero que sapiguem ser a l'alçada per respondre als atacs que ens plouran per totes bandes.
S'han acabat els jocs, comença la batalla.

El porquet ha dit...

Pel que fa a la majoria del PP... cap problema. Viurem ara igual que abans, i és que el PPSOE és la mateixa merda canviada de color. Per a Catalunya tot seguirà igual.

En tot cas, si ens toquen una mica més el voraviu, doncs això, a veure si revifa el sentiment independentista. Que ja sabem que els catalanets se'ns ha de tocar una mica la cresta per a que saltem, que si no, som més del peix al cove.

Pel que fa a CiU, doncs òbviament consideren els resultats com un aval a les seves polítiques. Tu diràs. Jo faria la mateixa interpretació. Tenen tota la raó i legitimitat per interpretar-ho així. Potser hi ha hagut altres factors com el vot útil de resistència davant el PP. El que sigui, però els senyors que han tret les tisores han guanyat les eleccions a Catalunya. I punt. Per tant, endavant amb les polítiques d'austeritat (d'altra banda, i potser seria un altre debat, hi ha alguna altra opció que no sigui austeritat si obres la caixa i només hi ha aranyes?).

Doncs res, jo ja espero amb candeletes els primers embats PPeros que seran igual de durs que els del PSOE però almenys aquests van a cara descoberta.

Joana ha dit...

L'austeritat seria bona sempre i quant se l'apliqués tothom.
Els catalnas ja en sabem de fer vida petita i a sobre ens surt aquella vena catalanista cada cop que els veiem el llautó.