Per aquest divendres gris i plujós, una cançó d'una "One hit band", que em va fascinar en el seu dia i em segueix agradant encara ara. Una bona melodia, una veu peculiar, i una lletra d'esperança, de lluita i de somnis de revolució.
Si ploreu mentre sou al llit per fer sortir tot el que us ronda pel cap, i teniu un sentiment estrany, aixequeu-vos al matí, sortiu al carrer, agafeu aire fins marejar-vos, i crideu des del fons dels pulmons: Què collons passa?
Que tingueu un cap de setmana ben revolucionari. Salut!
1 comentari:
Gran tema!
Publica un comentari a l'entrada