13 d’octubre de 2011

El dia que va caure Blackberry


Dilluns passat, cap a mig matí, els que tenim un telèfon Blackberry vam començar a notar coses rares. No ens podíem connectar a internet ni a cap aplicació que hi anés lligada, els serveis de missatgeria gratuïta estaven bloquejats i no rebíem correus electrònics. Avesats a que aquest dispositiu falli de tant en tant, tots vam creure que era un episodi més de malfuncionament puntual del nostre terminal. No va ser fins al cap d'una estona que, a través de les xarxes socials, els patidors de BB vam començar a posar en comú que la fallada era més global, just abans que els mitjans de comunicació se'n comencessin a fer ressò. Vam pensar que era un problema tècnic, d'aquells que duren una estona i queden en anècdota, però resulta que ara mateix, tres dies després, el sistema encara no acaba de girar rodó.

Aquests tres dies d'incomunicació ens han fet adonar de moltes coses. La més frívola, anecdòtica, i simptomàtica dels temps en què vivim és que aquesta desconnexió ens ha creat una "angoixa" que no és normal per a uns hàbits i unes necessitats que fa quatre dies no teníem i que, en la majoria dels casos, són més aviat fictícies.

Una altra més preocupant és que les companyies de telecomunicacions tenen la custòdia de totes les nostres dades i transaccions d'informació. En el cas dels proveïdors de serveis de dades ja ho sabíem, però no sospitàvem que estàvem tan a les mans dels fabricants de dispositius. Perquè arran del pet de Blackberry ens hem adonat que RIM fa passar tot el nostre tràfic de dades a través dels seus servidors, quan n'hi hauria prou amb els servidors de les companyies proveïdores. És a dir, que quan jo envio un e-mail, un whatsapp o un twit a una persona que tinc a escassos metres, el meu mail ha d'anar al servidor de la meva companyia de mòbil, al servidor de RIM, un altre cop a la companyia, i finalment al receptor. I tot això multiplicat pels milions i milions de moviments que els usuaris de Blackberry fem cada dia. Això torna el servei molt més lent i molt més insegur per les nostres dades, ja que la vulnerabilitat es multiplica a cada pas de més que facin els nostres bits.

Això vol dir, que quan ens haguem de canviar el telèfon, haurem de mirar amb lupa l'empresa que el fabrica, el seu comportament mediambiental, la seva responsabilitat social, i ara, a més, què fa amb les nostres dades. Em sembla que em compraré un tam-tam

6 comentaris:

Txell ha dit...

I jo que creía que quant em canvies de mòbil nomes hauria de tenir en compte les prestacions normals, com l'autonomia de la bateria, els megapixels de la càmara i els jocs amb els que entretindrem....nomès em falta això ara #pff

Xavier Aliaga ha dit...

Jo no crec que torne a comprar-ne una Blackberry. Li han fet un gran homenatge involutari a Steve Jobs.

Ferran ha dit...

Això del tam-tam no és mala idea...

miki ha dit...

1) la primera reflexió es bona, sobretot ara quant es va morir steve jobs, vaig sentir una frase que deia algo així Steve Jobs creador de grans necesitats on abans no les necesitavem.

2) Que passi per la Rim , diria que es una de les causes per les que diuen que la BB es la mes segura enviant les dades, però clar si peta per on ha de passar, ja l'hem fotut. Passa't al iphone que no es controla tant no pot petar com això i les dades et queden descobertes per mes llocs, però que al cap i a la fi és el mateix.

El veí de dalt ha dit...

Aish! Que has descobert que tot és vulnerable...! I jo amb el meu telèfon de baquelita...

Alyebard ha dit...

Tant bé que truco amb el meu iogurt i un cordill!