23 de setembre de 2011

A vida é bonita, é bonita e é bonita


Viure sense vergonya de ser feliç.
Cantar, i cantar i cantar la bellesa de ser un etern aprenent.
Ja sè. Ja sé que la vida hauria de ser molt millor, i ho serà,
però això no pot impedir que repeteixi
que és bonica, és bonica i és bonica.




4 comentaris:

Gemma ha dit...

Carai germanet!
i aquesta felicitat? veig que la tornada a la realitat no ha estat tan dura com et pensaves!
ja m'explicaràs què et fa estar tan feliç!
petó!

Puji ha dit...

No res. Que val més agafar-se les coses així, no?

Ferran ha dit...

Què diu? que acabes de tornar de carregar les bateries, no? :)

Bentornat, Puji!

DooMMasteR ha dit...

Que bonic!