Seguim amb la nostàlgia norantera. Avui vaig de cul. Reunions infumables, viatges amunt i avall i altres marrons. O sigui que com no fotem una mica de canya a aquest divendres no ens en sortirem. A veure si els Offspring ens alegren una mica el dia.
2 comentaris:
Anònim
ha dit...
Mare meua...Els Offspring! Uns mites! Vaig estar a punt d'anar a Galícia per veure'ls. Són i seran sempre un grup de referència. I aquesta cançó és molt molt molt bona.
Una abraçada. I que no siga res l'anar de cul, que això sempre es passa, home!
2 comentaris:
Mare meua...Els Offspring! Uns mites! Vaig estar a punt d'anar a Galícia per veure'ls. Són i seran sempre un grup de referència. I aquesta cançó és molt molt molt bona.
Una abraçada.
I que no siga res l'anar de cul, que això sempre es passa, home!
Estem fotuts, la vida mata, vaja, comença ofegant...
Publica un comentari a l'entrada