Potser és perquè quan no entenem el que ens envolta tendim a fer volar la imaginació, però a vegades, quan escolto les notícies i intento analitzar la situació política i econòmica del món, em converteixo en un suspicaç teòric de la conspiració que creu que tot el que passa al món està deliberadament orquestrat per un senyor assegut en una butaca de pell encoixinada que acarona un gat malèvol i que ho dirigeix tot per anar omplint les bodegues de la seva mansió de sacs amb el símbol del dòlar plens de bitllets. De seguida penso que no, home, que no, que he vist massa pel·lícules, i torno a la meva felicitat d’ignorant. Perquè és això, oi? Veig massa pel·lícules.
5 comentaris:
La saviesa popular, que és popular i molt sàvia, sempre diu que la realitat supera la ficció.
Ara espero no haver-te neguitejat per a tota la setmana...
Res és casual. Les notícies es presenten en un ordre determinat i acompanyades d'"enquestes" ben manipulades, les pel.lícules i els documentals son programats amb un oportunisme ben curiòs, els suplements dominicals dels diaris tracten tots els mateixos temes, els debats porten només als tertulians que defensen les opinions que mès els interesen,... A la tele tot és mentida, per això li tenen tanta por a internet.
Amb els ultims noticies mundials de revoltes, guerres, etc. no descarto cap opcio...ja no parlem de wikileaks, dels milions de parats, dels estafadors de wall street, etc.
No et cregues, eh! Jo també ho he pensat més d'una vegada. M'imagine més un ric de Wall Street, però sí...amb el gat, un mini-golf a l'oficina i els cabells engominats.
Vist així, fa por, no?
Ara entenc perquè no em cauen gaire bé els gats. Heu vist mai un dolent amb gos?
Publica un comentari a l'entrada