L'any de la plaga

Víctor Negro es lleva un dia amb son i mal de cap i es llença a la seva rutina diària. Tot sembla com sempre, però hi ha petits detalls que li fan pensar que alguna cosa ha canviat. Primer ho atribueix al malestar que fa uns dies l'acompanya, o a la calor inhumana de la canícula d'agost, però poc a poc, els petits detalls sense importància es comencen a convertir en canvis evidents. Per acabar-ho d'adobar es posa de moda tenir bonsais d'eucaliptus que fan una pudor insuportable. Quan s'adona que a cada episodi estrany que està vivint hi ha present un eucaliptus sap que aquest vegetal pudent és el que està produïnt els canvis que ha detectat en els avis dels que té cura, en els treballadors que té al seu càrrec i en els seus amics més íntims. La invasió ha començat. Víctor Negro s'ha de transformar, i no sap si es convertirà en una planta, en un cadàver o en un líder de la resistència.

Aquesta és la sinopsi de L'Any de la Plaga, de Marc Pastor. Una novel·la àgil, amb acció, amb diàlegs enginyosos, amb l'evolució psicològica del protagonista com a rerafons i com a fil conductor, i amb referències. Amb moltes referències. A la televisió, a la literatura, al cinema, a la música, als còmics. Pastor encadena una referència amb una altra, trenant-les hàbilment amb la història i complementant la construcció del personatge protagonista. Algunes són senzilles, part del background de qualsevol individu que volti els trenta, d'altres són per gent una mica més freak, o com ho defineix un personatge de la novel·la: culturalment dispersos. Diria que si identifiqueu més del 75% de les referències sense haver-les de consultar, podeu considerar-vos culturalment dispersos.

La novel·la enganxa. És d'aquelles amb les que et sap greu acabar el trajecte de metro, d'aquelles que llegint al llit i acabant un capítol, tens la temptació de començar-ne un altre tot i que saps que és massa tard i l'endemà la son te'n farà penedir, però el comences. I l'acabes. I el dilema torna a començar.

Després de l'èxit de La Mala Dona, Marc Pastor torna amb un registre totalment diferent, però amb una literatura més complexa, més polièdrica, on darrera una història culturalment dispersa, s'amaguen moltes coses més. Absolutament recomanable. Felicitats, Doctor.