Això de Líbia

Gaddafi és un fill de puta sense escrúpols i amb deliris de grandesa. El que passa és que és un fill de puta sense escrúpols i amb deliris de grandesa avui i també ho era fa dos mesos. Sí, d'acord, fa dos mesos no bombardejava la població civil amb els seus avions de combat, però sí que reprimia a cop de decapitació qualsevol intent de posar en dubte el seu poder suprem. 

Estic d'acord amb la intervenció militar? No gaire. Combatre la violència amb violència i salvar uns civils per aixafar-ne uns altres em sembla bastant grotesc, però el que realment m'indigna és que les potències occidentals que fins fa quatre dies reien les gràcies al dictador a canvi d'un bon preu en el seu petroli, l'han vist afeblit, i en detectar la debilitat de la presa s'hi han llençat al coll com llops afamats de sang negra, i posant com a excusa les raons humanitàries, que sempre queden bé, estan ajudant a la seva derrocació, i així, el nou règim que sorgeixi de tot això haurà d'estar eternament agraït als aliats i els haurà de vendre el petroli prioritàriament i a preu ridícul, passant la mà per la cara als xinesos i als indis, que també el pretenen. Una gran jugada que ja es repeteix massa vegades i que ja comença a fer pudor. 

De fet, si em vull posar conspiranoic, recordo que el primer que vaig pensar en veure les revoltes a Tunísia i Egipte va ser: Gaddafi, vés-te preparant. Ara, vist en la distància, començo a sospitar si tots aquests moviments no van ser atiats des d'occident, cremant Ben Alí i Mubarack per arribar a l'objectiu que realment interessava.

Compte, però, que Líbia no és Afganistan, ni Iraq, ni tan sols el Líban. Líbia és aquí al costat, a la cantonada, a un cop de pedra, o pel cas, a un cop de míssil, i ves que a la presa acorralada no se li'n vagi l'olla i torni a atacar la població civil, però la de l'altra banda del Mediterrani.