Però aquestes primàries entre Hereu i Tura també ens han demostrat que la deomcràcia, a vegades, o sempre, s'equivoca. Els militants, bé, uns quants militants, perquè la participació ha estat baixa, han decidit que sigui Hereu qui representi el PSC als comicis per l'Ajuntament de Barcelona. La majoria dels que han votat ha decidit erròniament. Hereu és un líder cremat. Cremat per les decisions preses, per la crisi, per l'egolatria i per un govern socialista que sembla etern. Tura era una alternativa fresca, amb un cert prestigi, que no és barcelonina, d'acord, però això poc importa. Era l'únic revulsiu capaç de fer revifar la intenció de vot cap als socialistes.
Però la militància, la base del partit, la llavor de la democràcia ha parlat, i aquest cop, com molts altres, s'ha equivocat, i ha regalat l'alcaldia a Xavier Trias. No obstant, aquest fet, no canvia el meu pensament. La democràcia s'equivoca, però cal donar-li oportunitats d'equivocar-se com aquesta, per a que pugui créixer, madurar, i equivocar-se menys.
6 comentaris:
Crec que vaig a posar el cava a refredar!
D'equivocar-se res: molt enxufat i estòmac agraït!
Tens tota la raó en quant el fons del comentari. Aniríem molt millor amb primàries i llistes obertes. Els inquilins de la plaça de Sant Jaume costat muntanya encara deuen riure de la tria dels del PSC.
A vegades preferiria ser una dictadora qualsevol i no donar a la democràcia més oportunitats d'equivocar-se. Però sé que no és un pensament correcte.
Vols dir que no són conscients que toca ventilar i han preferit que sigui l'Hereu qui se la foti? Jo tinc els meus dubtes.
Completamente de acuerdo, Puji: hay que dejar que las opiniones se expresen, todas, y en igualdad de condiciones. Que Tura no fuera de Barcelona era un dato sin importancia en una ciudad que, como mi natal Madrid, aglutina personas venidas de muy distintos lugares, atraidas por el empleo y la prosperidad. Lo importante es amar la ciudad de Barcelona y tener ideas y la firme voluntad de mejorar la vida de sus ciudadanos. ¿Cuantas veces no estamos últimamente en este país mirando a Alemania y a su rápida salida de la crisis, fantaseando con que fuera un alemán, o un civilizado escandinavo, lógico, honesto, el que nos gobernara, aunque no fuera "español"?
Publica un comentari a l'entrada