Avui fa trenta anys que una colla de senyors amb pistoles i disfressats de toreros irrompien al debat d'investidura que se celebrava al Congrés dels Diputats. Al mateix temps, un senyor disfressat de soldat, però amb ànima de torero, treia els tancs als carrers de València.
La democràcia espanyola acabava de néixer, i era fruit d'una transició feta a mitges, plena de concessions, i ambigüitats per contentar tothom, i calia algun fet traumàtic que fes reforçar la Constitució i el cap de l'Estat, representant de l'única monarquia reinstaurada a Europa durant el segle vint. Així que els poders fàctics van enganyar una colla de xusqueros amb aires de grandesa i que enyoraven l'antic règim, per orquestrar un cop d'Estat de fireta, per tal que tots els espanyols tinguessin el cagarret al cul i recordessin que aquella nova situació que trontollava per tot arreu era molt millor que el que hi havia abans.
I a fe de Déu que va funcionar, perquè encara avui, 30 anys més tard, es rendirà pleitesia a Juan Carlos per la seva actuació aquell dia, i a la Constitució, que si la llegeixes fa riure, no hi ha ningú que s'atreveixi a tocar-li ni una coma.
En dies com avui és habitual preguntar: què feies el 23-F del 81? Doncs jo tenia quatre anys, però recordo que l'endemà de "la nit dels transistors" la meva mare em va llevar per anar a l'escola. Estava esverada i m'explicava que unes coses molt greus de les que jo no entenia res de res, havien passat a Madrid, justament quan els meus avis, que no sortien mai de casa, havien decidit anar-hi a fer turisme.
11 comentaris:
jo no feia res fa 30 anys, de fet ni tan sols era res xD
I mai coneixerem la veritat...
Jo no recordo absolutament res. Dec tenir memòria selectiva.
Com diu en DooMmasteR mai no sabrem què va passar exactament, però encara n'estem pagant les conseqüències. Si no, què hi pinta el "campetxanu" de la foto, assenyalat a dit per el dictador Franco com a successor seu?
Els teus avis no serien "picoletos"? ;)
Jo encara em pregunto com va esperar a la una de la matinada per sortir a la tele el campetxanu... potser esperava a veure com anava la cosa?.
Jo no sé si a casa se n'enteraven menys que jo, que aleshores tenia 4 anys, o van fer amb mi com a la Vita è bella, pq el que recordo és que em divertia molt amb el "todos al suelo" i veure que tothom s'ajupia, i jo que em tirava a terra de panxaterrosa al mig del menjador i vinga a riure.
Pel demés, 100% d'acord amb en Puji
Doncs jo tenia 3 anys només, i ni idea del que estava fent. Però sé el que estic fent ara, m'estic cansant d'aquesta història, espero que se'n deixi de parlar ja d'un cop, i que no es repeteixi mai una situació com aquella. El puto règim no l'acabarem de deixar mai enrere! Però bé, amb el govern que ve...
No se, si això que dius que uns poder van orquestrar això per reforçar la democracia, es veritat, a mes si que hi ha llibres, que insinuen això però amb això hem crec més els altres.
Jo crec que mai coneixerem la veritat, entre altres, perquè la veritat s'acostarà molt a la que tu pintes i no convé (de moment) que se sàpiga...
Jo no recorde pràcticament res, la veritat. Els meus pares tenien cara de moooolta por, i el meu avi s'estava cagant en tot. Anys després he sabut el per què.
Pense que no tot eixirà a la llum. Massa persone involucrades...
Doncs autocita obligada:
http://descans.blogspot.com/2009/02/la-vacuna.html
Jo sé que estava a classe i va entrar la professora del costat tota esverada a parlar amb la nostra "senyureta"... I després recordo, ja a casa, la cara de la meva mare preocupada... No recordo res més!
Publica un comentari a l'entrada