Quan vaig anar a Nova Zelanda vaig pensar que seria com Austràlia, un lloc molt diferent. Però no és així. En ser dues illes relativament petites els efectes de la colonització europea van ser devastadors, i la major part de flora i fauna és la mateixa que podem trobar a molts països europeus.
La grandesa de Nova Zelanda és que està aliniada de nord a sud. Això fa que en un espai relativament petit, hi hagi un gran nombre de biomes, ambients geobiològics i paisatges. És un dels pocs llocs al món on es poden veure glaciars que desemboquen al mig d'una selva tropical. Hi ha fiords i platges paradisíaques de sorra blanca. S'hi pot veure bosc plujós, praderies àrides, bosc boreal, etc. Tot modelat per una intensa activitat volcànica.
Era un lloc inhabitat fins que fa aproximadament 900 anys els maorís hi van arribar en canoes des de la Polinèsia. Al segle XVII hi van arribar els holandesos (de fet Zelanda és una regió d'Holanda), alguns francesos s'hi van establir, però van ser els anglesos els que hi van fer la gran colonització, seguits pels irlandesos i els escocesos. Fruit d'això, la societat és majoritàriament anglosaxona, però els maorís hi són molt presents i la seva cultura és molt respectada i integrada en la idiosincràsia del país.
Tot i que els europeus hi van portar les vaques, les ovelles, els porcs, els gats, els gossos, les rates, i fins i tot les llames, originalment a Nova Zelanda no hi havia mamífers terrestres, i això es tradueix en una gran riquesa d'aus autòctones. Els kiwis (que donen nom als habitants de NZ), els keas (els únics lloros alpins del món), els kakas, els tuis, els moas (que es van extingir quan hi van arribar els maorís), i molts altres.
Un gran país, Nova Zelanda. Si sou capaços d'aguantar 33 hores d'avió és un lloc al que val la pena viatjar.
La grandesa de Nova Zelanda és que està aliniada de nord a sud. Això fa que en un espai relativament petit, hi hagi un gran nombre de biomes, ambients geobiològics i paisatges. És un dels pocs llocs al món on es poden veure glaciars que desemboquen al mig d'una selva tropical. Hi ha fiords i platges paradisíaques de sorra blanca. S'hi pot veure bosc plujós, praderies àrides, bosc boreal, etc. Tot modelat per una intensa activitat volcànica.
Era un lloc inhabitat fins que fa aproximadament 900 anys els maorís hi van arribar en canoes des de la Polinèsia. Al segle XVII hi van arribar els holandesos (de fet Zelanda és una regió d'Holanda), alguns francesos s'hi van establir, però van ser els anglesos els que hi van fer la gran colonització, seguits pels irlandesos i els escocesos. Fruit d'això, la societat és majoritàriament anglosaxona, però els maorís hi són molt presents i la seva cultura és molt respectada i integrada en la idiosincràsia del país.
Tot i que els europeus hi van portar les vaques, les ovelles, els porcs, els gats, els gossos, les rates, i fins i tot les llames, originalment a Nova Zelanda no hi havia mamífers terrestres, i això es tradueix en una gran riquesa d'aus autòctones. Els kiwis (que donen nom als habitants de NZ), els keas (els únics lloros alpins del món), els kakas, els tuis, els moas (que es van extingir quan hi van arribar els maorís), i molts altres.
Un gran país, Nova Zelanda. Si sou capaços d'aguantar 33 hores d'avió és un lloc al que val la pena viatjar.
12 comentaris:
Wouw! Que m'hi portaràs algun dia?
Sí senyor, és un dels meus somnis, però em sembla que això d'aguantar 33 hores d'avió no està fet per la Cristina :(
Puji!!!! que gairebé em fas plorar d'enyorança!
Per les fotos veig que pràcticament vas seguir la totalitat de la meva ruta també! (jo vaig anar-hi el setembre del 2009).
Un país preciós, sí senyor. Jo em vaig quedar amb la sensació que, a l'illa sud, m'hi havia d'haver passat més temps. Brutal (malgrat l'agonia de l'avió i el bon fer de les hostesses de Singapour Airlines).
Home, i els mítics keas intentant menjar les gomes de les finestres del cotxes... hehe.
TRENTA-TREEEEEEES???
Collons, nano!
Tot i així, es respira una molt bona experiència. Sí senyor!!!
Quina casualitat que tot just avui ha arribat a la feina el company que ha sigut aquestes vacances a NZ. Ens acava d'explicar el seu viatge i llegeixo la teva experiència.
Genials les fotos!
A l'avió no deixen fumar, oi?. Doncs va a ser que no!.
Només trenta tres hores? doncs quan hi anaven amb vaixell devia ser l'hòstia! Però segur que val la pena.
Veient les fotos tant li fa les hores (a més, jo sempre dormo). Ja sé a quins dos blogaires demanar referències quan em gasti els estalvis :)
Crec que ja li vaig dir, però puta enveja la que tinc. Quan els planetes s'alinïin adequadament hi aniré sense tardança.
Aahhh, 33 hores... està taaaan lluny de tothom...
Ai, el meu viatge de noces va ser per allà. Un somni fet realitat.
Felicitats per les fotos.
33 hores de vol i un preu que no puc pagar ara mateix. Un company hi ha estat aquest desembre-gener i just avui ha tornat a la feina. Ens ha dit quant ha pagat i ens ha parlat de mosques negres, i se m'han passat les ganes. Però no, sempre hi he volgut anar, i intentaré fer-ho realitat així que pugui. Però no ho crec a curt termini.
Aquests és un dels meus destins. Però 33 hores d'aviò!!! Com t'ho fas? Alcohol i tranquilitzants?
Publica un comentari a l'entrada