Peces d'escacs

Aquest pont ha tingut una actualitat mogudeta. Per una banda, els controladors aeris han muntat un pollastre de primera, passant-se pels ous (com totes les vagues en el sector públic) els drets dels ciutadans. Furgant una mica en la seva situació tots hem vist que no són dimonis amb banyes i forques, sinó que darrera la seva acció hi ha motius, segurament no els necessaris com per posar de cap per avall el país, però n'hi ha. I l'acció del Govern, de l'oposició, dels mitjans i dels agents econòmics abans, durant i després de la crisi fan malpensar molt. El Govern publicant decrets polèmics amb nocturnitat i just abans d'un pont, Rajoy suposadament atrapat a Lanzarote, la tele i la ràdio donant només una versió dels fets. Tot plegat és, com a mínim, molt estrany.

I després el misteriós cas de Wikileaks. Una pàgina web es dedica a publicar cables diplomàtics secrets que deixen els Estats Units i mig món amb el cul enlaire, ensenyant-nos les mentides que no volen que sapiguem. Al cap de molt pocs dies s'activen totes els mecanismes i es bloquegen els comptes de donació a Wikileaks. Com en les millors pel·lis d'espies, el seu fundador Julian Assage és acusat d'una agressió sexual a Suècia, que si és certa, es convertirà el l'agressió sexual més perseguida de la història, amb tota la Interpol de corcoll. Que us agredeixin sexualment a vosaltres i veureu com són igual de ràpids a muntar un dispositiu de persecució internacional.

Dos casos que no tenen res a veure. Dues illes informatives. I totes dues m'han portat a la mateixa conclusió: cadascun de nosaltres, individualment o formant part d'algun grup, som peces d'escacs en un taulell que desconeixem, i algú eteri, en qualsevol moment pot fer servir la nostra peça per avançar en el taulell o per fer un escac i mat a l'adversari. Sona una mica a teoria conspirativa, però cada cop estic més convençut que no som més que això: peces d'escacs.