Clac, clac, clac,... la gota va caient, no gaire seguit. En cau una de tant en tant. I són gotes d'aigua, res d'agents corrosius. Fa gairebé tres-cents anys que mica en mica, la gota malaia de l'espanyolisme va erosionant el nostre crani. Però tenim la closca molt dura, i anem aguantant com si res no passés. - "No patiu! Que només és aigua!" - diuen els nostres dirigents, ja siguin moderats, progressistes, catalanistes o espanyolistes, tots fan igual, i els que acaben de tornar no sembla que vulguin canviar la dinàmica. "Aguantem una mica més, que tampoc n'hi ha per tant!", i un dia, no ens n'adonarem, i la gota ja no caurà sobre dur. L'erosió de tres segles de gotes haurà perforat l'os i començarà a colpejar el cervell, just en aquell punt amagat on hi tenim la consciència nacional i el sentit de la justícia. I jo no sé vosaltres, però jo no penso deixar que la gota penetri les entranyes dels meus principis. I si cal desobeir, desobeiré, que ja en tinc prou d'aquesta tortura eterna.
11 comentaris:
La teva metàfora és perfecta. I sí, ja n'hi ha prou. Som un bon grapat els qui n'estem fins al capdamunt.
Una metàfora perfecte. Hem de fugir abans que de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado…
Doncs a mi ja em cau àcid sulfúric al cap... o deu ser la fumera que em treu? Ja n'estic fins al capdamunt, no ens deixen ni ens deixaran tranquils. Desobediència total, independència unilateral... el que faci falta, però ja en tinc prou d'aquest tuf d'espanyolisme ranci i racista.
I que faran si Ensenyament desobeeix la sentència del constitucional? Envair-nos?
Ja pero quan semblava que les queixes contra l'espanyolisme havien tocat el sostre va i els resultat de les eleccions es el que es.
Falta poc pels 300 anys. A veure si Carod era un visionari amb allò del 2014.
El problema que tenim és la fragmentació de l'independentisme, derivat del fet que no hi ha un líder amb cara i ulls per liderar aquest projecte. Sort en tenen a Madrid d'això. Qui pot liderar políticament aquest projecte? En Puigcercòs? En Laporta? És per riure... No hi ha ningú seriós!
AL LOOOROOOO!!!...ja m'entens...
Davant algunes ofenses, només ens queda la desobediència, i això és el que hem de fer, desobeir, i fer-nos sentir. A veure què s'han pensat! Els nostres dirigents mai, mai no ens representaran. Entren al poder amb els pantalons abaixats, no se'n pot esperar res.
Molt bon post, la metàfora és magnífica.
Sembl mentida que un article de fa vuit anys segueixi d'actualitat. Per sort, ara sí, el poble s'ha despertat.
Molt trist Ara la gota és molt més gruixuda, però n'hi ha que encara no desperten.
Publica un comentari a l'entrada