15 de desembre de 2010

Decisions difícils


Costa d'Ivori era un dels pocs països de l'Àfrica subsahariana amb certa funcionalitat política i viabilitat econòmica. Tot i anar encadenant pseudodemocràcies, els ingressos que aportava el conreu del cacau (és el primer productor mundial) garantien relativa prosperitat i benestar.

A les eleccions presidencials de l'any 2000 va ser escollit Laurent Gbagbo. Al cap de dos anys, el 2002, les tensions apaivagades durant anys pel benestar econòmic es van alliberar, i les regions del nord, liderades per Guillaume Soro i amb Alassane Ouattara a les seves files es van revoltar contra el Govern de Gbagbo i es va iniciar una cruenta guerra civil, amb milers de morts, que enviava a fer punyetes l'estatus d'estat pròsper.

Gràcies a la intervenció de l'expresident de Sudàfrica, Thabo Mbeki, les dues bandes van arribar a un acord el 2007, mitjançant el qual s'acabava la guerra i Gbagbo seguia a la presidència, mentre que Soro es convertia en Primer Ministre. Aquesta situació es va mantenir durant tres anys, superant-se amb escreix els cinc anys de mandat que havia obtingut Gbagbo a les eleccions del 2000. Es van convocar eleccions en diverses ocasions, però segons Gbagbo no estava garantit que les eleccions fossin netes i s'acabaven suspenent. Segurament, el que no estava garantit era que ell les guanyés.

Finalment, aquest octubre es va iniciar el procés electoral. El dia 31 d'octubre es va celebrar la primera volta, de la qual van sortir vencedors Gbagbo i Ouattara, que es van enfrontar en segona volta el 28 de novembre. En els resultats emesos per la Junta electoral, validats per l'observador de l'ONU i per la Unió Africana, Ouattara va guanyar per un 54% dels vots. A les poques hores, la Comissió Constitucional, controlada per Gbagbo, va anul·lar els vots de la majoria de col·legis electorals del nord del país, on Ouattara tenia la immensa majoria. D'aquesta manera es tombava la truita i Gbagbo guanyava per un 51%. D'aquesta manera, tots dos es consideren presidents electes, s'han investit i han nomenat govern, i ara mateix hi ha dos governs paral·lels igual d'inoperants. La Unió Africana va tornar a enviar Thabo Mbeki per mediar, però aquest cop no se n'ha sortit.

El candidat que sembla tenir més legitimitat i reconeixement internacional és Ouattara, però Gbagbo controla l'exèrcit i els mitjans de comunicació, que han estat cancel·lats, excepte pels estatals, que només emeten notícies favorables a ell. Ouattara, enlloc d'utilitzar el recolzament mundial per arribar a una solució, ha atiat els seus votants per a que demà prenguin per la força els mitjans de comunicació nacionals, i divendres el Palau Nacional, utilitzant com a carn de canó les persones que li donen suport.

Com veieu, la solució al conflicte és complicada, i per molt que es solucioni, és segur que Costa d'Ivori serà un país sense operativitat administrativa durant mesos, així que el nostre expedient està aparcat en alguna pila esperant l'assignació d'un infant. Ha arribat el moment de prendre decisions difícils.

9 comentaris:

Alyebard ha dit...

Em sap molt de greu, ara haureu de continuar esperant.

kpitana ha dit...

voleu esperar?

Joan ha dit...

Ostres, quin pal. La situació no és la desitjada, evidentment, i aquestes decissions impliquen moltes coses. Ànims, i sigueu freds valorant les opcions. Molta sort.

Dani R. ha dit...

No més cal que ens diguis a on s'ha d'anar a empènyer i en quina direcció cal estirar i mans no us en faltaran. Ho saps.

I si cal seure a esperar... doncs tu poses el Malta que jo porto el gel.

Puji ha dit...

Alyebard, sí, esperar segur.

Kpi, fem el que fem tocarà esperar segur.

Joan, això és el que intentem, prendre les decisions fredament.

Dani, les estirades s'haurien de fer a molts quilòmetres d'aquí. I si una cosa està clara és que haurem d'esperar i molt, així que ves portant aquest gel.

Gràcies a tots, companys.

El porquet ha dit...

Osti nano, em sap molt greu. Molts ànims, segur que al final us en sortiu i ens portareu un nou catalanet de pell fosca. Segur!

David ha dit...

Ja veuràs com riurem quan, d'aquí quatre dies, ens el trobem enmig del correfoc de Les Santes amb el seu grup d'amics... i amigues!!!

Llavors el Malta encara tindrà més bon gust i tot! Pit i collons!

(Dani, m'encanta el teu comentari!)

Josep ha dit...

Una amiga va trigar dos anys i 9.000 euros en adoptar un nen d'Etiopia.
I a sobre, els cabrons que governen Etiopia, li fan fer revisions per veure si està capacitada per a seguir fent-li de mare... a una criatura que el propi govern etíop tenia deixada en un orfanat!

L'amiga és biòloga i mare soltera, i això els malparits que governen Etiòpia tampoc ho entenen.

Diuen que ser pare et canvia la vida:
http://descans.blogspot.com/2009/01/ser-pare-et-canvia-la-vida.html i també http://descans.blogspot.com/2010/03/el-cmrs.html

Lilly Ockham ha dit...

Ànim companys, esperem que la situació se solucioni ràpid.