Ja està molt suat allò de que "no es poden posar tanques al camp" quan es parla d'internet, però és que és veritat. L'arribada d'internet, i sobretot l'expansió del seu ús han suposat un canvi tan radical en l'escenari del mercat econòmic que els esforços ridículs dels sistemes econòmics, tan capitalista com comunista, per regular-ho, fan riure si no peneta. Parlo dels cànons de l'SGAE, de la censura de Cuba i Xina, i parlo, és clar, de la llei Sinde, que sense cap dubte s'aprovarà avui al Congrés.
La gràcia d'internet és que permet fluir les idees. El geni individual i col·lectiu de la humanitat quedava relegat a l'entorn de qui tenia una idea, i només uns quants aconseguien que els nous coneixements que havien adquirit transcendissin de la família i amics. Ara, qualsevol bombeta encesa al cap de qualsevol persona pot correr pel món en molt poc temps, i això, que ja és positiu de per sí, estimula l'intel·lecte de tota la resta dels éssers humans per a crear encara més.
Per això, els que compartiu arxius, els que baixeu material d'estudi o d'entreteniment de la xarxa, no cal que patiu per la llei Sinde. El riu d'idees que corre per aquest mitjà no trigarà a trobar (si no ho ha fet ja) escletxes en la presa futil d'aquesta llei per a que el corrent segueixi fluint cap al mar del coneixement col·lectiu.
I guaiteu, ja tenim una nova metàfora per substituir la de les tanques, que ja està una mica tronada.
La gràcia d'internet és que permet fluir les idees. El geni individual i col·lectiu de la humanitat quedava relegat a l'entorn de qui tenia una idea, i només uns quants aconseguien que els nous coneixements que havien adquirit transcendissin de la família i amics. Ara, qualsevol bombeta encesa al cap de qualsevol persona pot correr pel món en molt poc temps, i això, que ja és positiu de per sí, estimula l'intel·lecte de tota la resta dels éssers humans per a crear encara més.
Per això, els que compartiu arxius, els que baixeu material d'estudi o d'entreteniment de la xarxa, no cal que patiu per la llei Sinde. El riu d'idees que corre per aquest mitjà no trigarà a trobar (si no ho ha fet ja) escletxes en la presa futil d'aquesta llei per a que el corrent segueixi fluint cap al mar del coneixement col·lectiu.
I guaiteu, ja tenim una nova metàfora per substituir la de les tanques, que ja està una mica tronada.
6 comentaris:
Gràcies per mostrar esperança davant els intents desesperats d'abocar-nos al silenci de la ignorància. Ens caldrà, em temo.
Jo tambe crec que poden tallar un cami pero se n'obrira un altre.
El mes greu de tot és que en lloc de fomentar que no parin d'encedre's bombetes, el que el govern és posar través al desenvolupament de les xarxes. Total per complaure a un lobi que defensa un model de negoci totalment obsolet.
La indústria de les còpies en suport de policarbonat ha mort i de la mateixa manera que les fàbriques de gel van haver de tancar quan es va inventar la nevera domèstica, les grans empreses copiadores han esgotat el seu negoci.
Pobre Sinde! Tant d'esforç per res!
Ben cert, Jordi
La xarxa ens dóna infinitat de possibilitats
Això no té aturador
salut i peles
Total, instal·lant el servidor en un altre lloc. Les lleis tenen territorialitat. Més vergonyós trobo que l'SGAE vulgui cobrar de la Marató de TV3.
Publica un comentari a l'entrada