A casa m'assetgen els telefilms nadalencs, al carrer em persegueixen les nadales amb cors infantils que perforen el cervell, i de fons, sigui on sigui, una veu que, per sota totes les altres va repetint: "compra, compra, compra!!!". Hauré de pensar en els regals per la família, i per mi, que qui res no estrena res no val. Falten quinze dies per Nadal i ja n'estic fart. No del Nadal en sí, ni dels àpats ni tampoc dels regals, però sí d'aquesta cantarella: "compra, compra, compra!!!".
I no es tracta de Nadal. Ara la cantarella se sent més forta que mai, i va acompanyada de cascabells, però el Nadal passarà, no ens n'adonarem i ja serà setmana santa, i ja se sap que qui no fa una escapadeta no és ningú, i un altre cop: "compra, compra, compra!!!", i després l'estiu, i després un altre cop la castanyada, o el jalogüin ("buy, buy, buy!!!"), i pel mig aniversaris, sants, sant valentins o sant jordis, i dies de la mare, del pare i de l'esperit sant, amb la mateixa banda sonora: "compra, compra, compra!!!" I sense que puguem fer-hi res, tornarem a veure telefilms nadalencs a la tele i nadales amb cors infantils perforadors, i tot tornarà a ser igual. Només canviarà que serem un any més vells, i en aquest cicle etern ens anirà millor o pitjor, farem més o menys cas a la cantarella, però irremissiblement ens n'adonarem que haguem comprat molt o poc, l'única cosa que segur que no podrem comprar serà el temps passat.
Així que compreu tant com vulgueu, però entre compra i compra, recordeu-vos de viure.
I no es tracta de Nadal. Ara la cantarella se sent més forta que mai, i va acompanyada de cascabells, però el Nadal passarà, no ens n'adonarem i ja serà setmana santa, i ja se sap que qui no fa una escapadeta no és ningú, i un altre cop: "compra, compra, compra!!!", i després l'estiu, i després un altre cop la castanyada, o el jalogüin ("buy, buy, buy!!!"), i pel mig aniversaris, sants, sant valentins o sant jordis, i dies de la mare, del pare i de l'esperit sant, amb la mateixa banda sonora: "compra, compra, compra!!!" I sense que puguem fer-hi res, tornarem a veure telefilms nadalencs a la tele i nadales amb cors infantils perforadors, i tot tornarà a ser igual. Només canviarà que serem un any més vells, i en aquest cicle etern ens anirà millor o pitjor, farem més o menys cas a la cantarella, però irremissiblement ens n'adonarem que haguem comprat molt o poc, l'única cosa que segur que no podrem comprar serà el temps passat.
Així que compreu tant com vulgueu, però entre compra i compra, recordeu-vos de viure.
5 comentaris:
Tal com ho expliques has oblidat una celebració: El Dia De La Marmota. Sembla de veritat que estiguessis atrapat en el temps...HAHAHA
Ostres! El 2 de febrer! Un dia per celebrar, sí. Una abraçada, homedeneu!
Amén. Però no cridis gaire no sigui que ens vulguin fer pagar per viure, també.
Els cants de sirena se senten, però quan no tens diners per fer-los cas, la cosa és més fàcil. Jo en passo bastant. Però una mica de despesa s'ha de fer, és clar.
Coincidisc amb en XeXu, La crisi té moltíssimes coses negatives, però també té alguna de positiva, com ara, que no cal fer gaires esforços per a no sucumbir a les compres compulsives de nadal. Aprofitem-nos-en, doncs i, fent de la necessitat virtut, canviem la nostra conducta compradora. Passarem el nadal menys estressats i fins i tot potser arriben a agradar-nos les nadales. Això darrer tampoc no és necessari que es produïsca.
Publica un comentari a l'entrada