Demà a la nit comença la campanya electoral. No, companys, tot i que al vostre voltant tot ensumi a eleccions, la campanya encara no ha començat. I el sentiment que em desperta tot plegat és mandra. Les mateixes cares falses de sempre, els mateixos discursos enganyosos de sempre, les mateixes promeses ja increïbles de sempre. Tots s'esforcen per donar la seva millor cara, per mirar d'il·lusionar, per convèncer que aquest cop les coses són diferents i no ens trairan per un plat de llenties. Fins i tot els nous, que haurien de suposar aire fresc, sonen al mateix de sempre. En fi, que mandra. Molta mandra. I encara ens queden quinze dies de paripé... yaaaaaaaaaaaaaawn....
5 comentaris:
Quan he vist el títol del post, he pensat que la mandra tenia a veure amb la tornada a la rutina. Una doble de mandra para el caballero!
Doncs sí noi. Oi que els nous són especialment casposos? No sembla que hi hagi aire fresc, tot i que n'hi ha. No sé on anirem a parar en aquest país.
M'ha passat el mateix que el Ferran, i ja m'esperava unes panoràmiques brutals de NZ.
I tu rai que t'has lliurat de la pre-campanya, que és allò que s'han inventat per estar en campanya quan no és legal estar-hi.
Estic amb en Joan: tu, cabronàs, t'has estalviat 1 mes de tota la quillada aquesta que volen que els votem. O sigui, no et queixis i a tragar.
Publica un comentari a l'entrada