La Resplandor

Quan tenia més o menys setze anys em van recomanar The Shining. La vaig veure una tarda de divendres sol a casa. Vaig ser incapaç d'acabar. Estava acollonit, sentia sorolls imaginaris i veia ombres que no hi eren. Uns anys després la vaig veure amb més gent, i sense l'acolloniment de la soledat em va tornar a captivar. En el viatge de tornada de les vacances, la pantalleta d'entreteniment personal de l'avió donava un munt d'opcions de pelis per passar la inacabable estona de vol, i un cop vista Inception (que... que voleu que us digui... no n'hi ha per tant) em vaig decidir per recuperar aquest clàssic.

Kubrick era un geni. Va ser capaç de captar tota la tensió de l'obra d'Stephen King. Et fica dins l'Overlook Hotel i fa que, de tant en tant, miris enrera amb por que no apareixi Jack Nicholson amb una destral. Va aconsegui també que un nen de curta edat (Danny Lloyd) fos capaç de transmetre la seva por a través de la pantalla, donant mil voltes a Haley Joel Osmenta El Sexto Sentido, que el fa recordar molt.

Vaig tornar a gaudir amb la persecució amb la destral per la neu, amb els ascensors que vessen sang, amb les bessones sinistres, amb els llargs planos del nen corrent amb el tricicle pels inacabables passadissos de l'hotel, amb l'horror de Shelley Duval (que lletja és la cabrona), i vaig recuperar la història de fons, que havia oblidat. La vaig trobar genial i ara se'm revela precursora de moltes altres pel·lis posteriors.

Si ja la coneixeu, recupereu-la, si no l'he vist mai, no sabeu el que us perdeu, ja trigueu a veure-la. Però en qualsevol cas, no feu com jo als meus tendres setze anys, i assegureu-vos que la veieu ben acompanyats... encara que mai se sap... potser la persona en qui més confieu es transforma en Jack Torrance i acaba perseguint-vos amb la cara desencaixada i enarborant una destral esmolada.