El debat

El debat de les eleccions de diumenge va ser summament avorrit. Sort que al twitter, els comentaris sobre el que es veia en pantalla animaven una mica el cotarro. De totes maneres, m'agradaria analitzar els actors de la tragicomèdia del debat, i ho faré en ordre ascendent, és a dir, del que em va agradar menys al que em va agradar més.

7. Albert Rivera. No té discurs. Totes les seves afirmacions són tòpics populistes. Diu el que molta gent vol sentir: abaixar impostos, millor sanitat i educació, frenar la corrupció.... Val, xaval, però tot això com ho faràs? Quan es toca el seu tema estrella, la llengua, l'Albert tampoc té discurs, perquè es converteix en un hooligan maleducat, que falta al respecte a tothom i que a més canvia de llengua com si fos la nena de l'exorcista.

6. José Montilla. Em va fer llàstima. La seva talla política és zero, i les seves dots de comunicació són per sota zero. S'entrabancava constantment, i, en diverses ocasions va donar per implícit que Mas serà el nou President. Un desastre. Si fins ara ja havíem vist un President poc adient, en el debat es va evidenciar que mai hauria d'haver arribat a aquest càrrec. No s'ho mereix.

5. Alícia Sánchez Camacho. És "la voz de su amo". Repeteix tot el que diu Rajoy. Passa de que siguin unes eleccions al Parlament de Catalunya, i a la que té ocasió cola una rajada contra Zapatero. En el tema de la llengua ens va regalar un canvi d'idioma al més pur estil Rivera que, fins ara, no li havíem vist mai. Sorprenentment, quan el debat es va escalfar i va necessitar trenar bé les seves idees, va tornar al català.

4. Joan Herrera. No sé què li ha passat a aquest noi. Tenia les idees molt clares, i una manera entenedora i molt coherent d'explicar les coses. Durant tota la campanya i especialment en el debat s'ha mostrat simple, insegur i amb un discurs erràtic. La part que més m'agrada del seu partit, el seu suposat ecologisme, va quedar deslluïda amb unes propostes lamentables, i a més no es va saber defensar contra les afirmacions rotundes dels candidats pro-nuclears. Era una promesa de futur de la política catalana que s'ha desinflat com un globus.

3. Joan Puigcercós. Em va agradar força. Diu clarament quines són les seves intencions, i ho fa de manera coherent amb l'esperit del seu partit. Seria perfecte si no fos perquè els set darrers anys al Govern desmenteixen les seves paraules. Es va oferir a Mas per aconseguir el concert econòmic per Catalunya.

2. Artur Mas. Mal que em pesi és l'únic candidat amb una mica de cara i ulls. És un bon comunicador i la seva talla política ha crescut amb els anys. Les seves propostes són clarament de dretes i liberals, però no se n'amaga com havia intentat fer-ho fins ara. No estic d'acord en la majoria de les coses que diu, però avui parlo de vàlua com a polítics, no d'idees polítiques. I com a polític amb ofici, Mas és l'únic que es mereix (només una mica, tampoc és per tirar coets) ser President de la Generalitat.

1. Ui, Puji, t'has equivocat, que els candidats ja s'han acabat! Sí els candidats ja s'han acabat, però el namber guan, el millor, l'estrella del debat va ser Josep Cuní. Un moderador és com un àrbitre de futbol, quan destaca vol dir que ho ha fet malament, però quan els jugadors es comporten com si fossin al pati d'una escola cal algú que posi els punts sobre les is i els recordi als candidats què fan allà i qui són. I en Cuní ho va fer a la perfecció. Va posar ordre quan calia i va deixar anar algunes perles que em van encantar. Cuní President!!!

I per si ens havíem quedat amb ganes (pffffff) avui tornem-hi, cara a cara entre Montilla i Mas. No m'agrada gens, perquè un Parlament plural com el que tenim es desvirtua si intentem polaritzar-lo, però serà divertit veure com Mas es ventila Montilla. Com va dir algú al twitter: Això del MHP Montilla demanant un altre debat és com si l'Almeria hagués demanat 90 minuts més després del 0-8.

Si no el vau poder veure, aquí en teniu un resum.