29 de setembre de 2010

No en el seu nom


Hi ha motius de sobra per fer vaga. El Govern de Zapatero ens n'ha fotut una darrera una altra, per mi, la més gruixuda, l'abaratiment de l'acomiadament, i espereu que això encara no s'ha acabat. N'hi ha per parar el país i per molt més. Però jo, avui, passo de fer vaga. I passo de fer vaga per un únic motiu: els sindicats.

Tenim uns sindicats de merda. Estan tan polititzats que han oblidat la seva missió. Quan els veig juntets fent propaganda barata per la vaga m'entren tots els mals, perquè fa just uns mesos, li reien totes les gràcies a Zapatero. Van xapar la boca quan les infrastructures del país s'enfonsaven. Van desaparèixer del mapa quan el Govern va regalar per la patilla milers de milions als bancs. I demà, quan s'acabi la vaga, tornaran a les seves baralletes internes, passant del treballador, negociant amb la patronal el futur de molts, per benefici del d'uns quants. Seguiran ignorant el seu objectiu, i pensaran només en mantenir la quota de poder que els permeti blindar el seu lloc de treball i les seves hores de crèdit sindical.

I jo faria vaga, o i tant que en faria, però no em dóna la gana de cedir el meu temps, els meus diners i les meves cotitzacions per a que aquests galtes es pengin la medalla d'haver aturat el país. Em sembla que faré vaga un altre dia, la faré contra el sistema sindical llardós que tenim, però clar, tindré poc seguiment, perquè qui té el dret de convocar una vaga? Doncs això.

10 comentaris:

Charlie ha dit...

ameeeeeen

Dani Gadea ha dit...

Ho subscric de dalt a baix, amb una diferència... jo, malgrat tot, acabo fent vaga. El meu dret a la pataleta passa per damunt del inútils dels sindicats.

Missis ha dit...

M'has tret les paraules del teclat.

Josep ha dit...

Totalment d'acord.
La situació econòmica és nefasta, les institucions no funcionen com toca, la patronal està dirigida per un empresari especialitzat en enfonsar empreses, els sindicats defensen els interessos dels seus afiliats, però no els del conjunt de la classe treballadora (especialment els quatre milions d'aturats)...

Algú vol anar a fer un còctel? Primer taronja amb Smirnov, després Molotov.

Oscar ha dit...

Doncs jo crec que la reforma laboral s'ha quedat a mig camí, caldria endurir-la molt més perquè sigui més felxible. Serà que tinc ficades les idees conservadores de l'IESE massa endins, però jo ho veig així.

Ara els empresaris estan lligats de mans i peus per poder tenir plantilles competitives. I ni parlem dels emprenedors, de qui poca gent en parla però que són els autèntics superherois del segle XXI.

Clint ha dit...

Els sindicats són anacrònics en els seus mètodes. I a més han demostrat ser uns ineptes negociadors.

A més tota aquesta reforma ve obligada des de Europa. Aquella Europa que fins fa poc ens subvencionava i els sindicats no deien res.

núria ha dit...

Doncs jo no hi estic del tot d'acord. Als sindicats hi pot haver gent venuda i merda, com a tot arreu, pero no s'hi val a dir que no fan feina o que tots són uns ganduls. Qui faria el que fan? Em sembla un tòpic fàcil dir que que els sindicats són els culpables. És la canço de moda. A cada empresa hi ha un conveni que redacten el sindicats cada x temps intentant cada cop, millorar les condicions del trebalaldor. I amb el temps s'han aconseguit, en moltes empreses, grans millores. I a on no hi ha hagut cap millora els ultims 10 anys, es allà on no han aparegut els sindicats. La situacio es xunga, i molt, però que hem de fer? Dir que no depèn de nosaltres i callar? A mi em treureia de pollaguera que amb lo xungo que està tot, els sindicats no haguessin obert boca. D'acord que hagues preferit no arribar a la vaga general... peò ara per ara no s'han ideat altres instruments de pressió ... Algú te una idea?

Llesca ha dit...

Mentre els sindicats depenguin del govern mai faran res de profit. Si haguessin de dependre només de les quotes dels afiliats, ja veurieu com espavilarien els molt cabrons.

Alyebard ha dit...

subscric les paraules de la Llesca,jo vull uns sindicats com els alemanys. Amb serveis als membres i que viuen de quotes i no subvencions i que quan hi ha vaga van a la feina amb una samarreta que hi posa Estic en vaga. Però a la feina no al bar com molts avui.

Oscar ha dit...

Núria: deixa-ho estar, no t'escarrassis. Els sindicats majoritaris són aparell de l'Estat perquè viuen dels diners del Govern. I no cal donar-hi més voltes.