Ja ho deia Mossèn Cinto, que en aquella banda del nostre país, les muntanyes s'alcen imponents. I quanta raó tenia! El Conflent és una comarca muntanyosa molt bonica. No només el simbòlic Massís del Canigó, sinó totes les serres escarpades, els poblets amagats, els monestirs romànics dalt de cingles impossibles. Un lloc singular que us recomano.
Pel que fa a l'ascensió va ser senzilleta, però quan ja estava esgotat, vaig veure que encara faltava per pujar tot això.
Al final, però, l'esforç va tenir el seu premi.
A dalt vaig haver de fer cua per fer-me la foto, que allò semblava la Rambla, però no la de Barcelona, sinó la de Mataró. Al cim, vam coincidir quatre grups mataronins diferents que no ens coneixiem de res. Som una puta plaga.
I ara... tornada a la rutina. No em podria dedicar a pujar muntanyes, jo?
7 comentaris:
Si no t'hi dediques és perquè no vols.
Per cert, "cuidadu" amb els terratèmols a Nova Zelanda...
Últimament tot sembla la rambla ( del lloc que sigui) deu ser això de la Globalització.
Caram, caram i caram!
No t'imaginava tan formós
i tan totpoderós! ;-)
Crec que no faria un pols amb tu, però anar a una mani i tocar allò que no sona als catanyols, sí que ho faria amb tu.
Per cert, quina alçada fas?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Aquesta sí que me l'apunto a l'agenda! No sé ben bé com m'ho faré per arribar dalt, jo, urbanita i poc esportista com sóc, però ho he d'aconseguir!
Deus estar cansat...
Hostia la satisfaccio d'arribar a dalt ha de ser de collons.
Quan arribes al cim, és llavors quan comença l'escalada de debò!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Publica un comentari a l'entrada