Han passat vuit anys des del desastre del Prestige. Ja no ens en recordem massa, però els efectes del vessament segueixen vigents i ho seguiran sent durant encara molts anys. Ara, la Universidade da Coruña ha publicat un estudi de cas-control fet entre els voluntaris que van netejar el chapapote de les pedres de la Costa da Morte, i resulta que un alt percentatge d'ells té bronquitis crònica i gairebe tots presenten alteracions cromosòmiques que, de moment, no han manifestat els seus efectes.
Els mitjans de comunicació segueixen parlant avui dia de vessament de cru, però el que va vessar el Prestige no era cru. El cru, com el seu nom indica, és el petroli tal com s'extreu, sense modificacions. El que portava el Prestige era un derivat del petroli altament modificat, que, presumiblement, tenia una altíssima capacitat d'alliberar compostos orgànics volàtils d'efectes desconeguts sobre els organismes vius (inclosos els humans) , i entre ells, anells aromàtics policíclics, que són cancerígens i mutàgens reconeguts. Dic presumiblement perquè ningú ens ha explicat què era exàctament el que portava el transatlàntic. Només Rajoy va fer un intent d'explicar-ho com només sap fer-ho ell: hilillos de plastelina. Ara sembla clar que els hilillos de plastelina de Rajoy eren de plastelina cancerígena.
I aquests són els efectes sobre els voluntaris que hi van estar exposats intensament. Els efectes sobre els que ens banyem al mar, els que respirem la brisa marina, els que mengem peix i marisc o els que mengen tofu fet d'algues, és a dir, tots, no els sabrem mai.
Els mitjans de comunicació segueixen parlant avui dia de vessament de cru, però el que va vessar el Prestige no era cru. El cru, com el seu nom indica, és el petroli tal com s'extreu, sense modificacions. El que portava el Prestige era un derivat del petroli altament modificat, que, presumiblement, tenia una altíssima capacitat d'alliberar compostos orgànics volàtils d'efectes desconeguts sobre els organismes vius (inclosos els humans) , i entre ells, anells aromàtics policíclics, que són cancerígens i mutàgens reconeguts. Dic presumiblement perquè ningú ens ha explicat què era exàctament el que portava el transatlàntic. Només Rajoy va fer un intent d'explicar-ho com només sap fer-ho ell: hilillos de plastelina. Ara sembla clar que els hilillos de plastelina de Rajoy eren de plastelina cancerígena.
I aquests són els efectes sobre els voluntaris que hi van estar exposats intensament. Els efectes sobre els que ens banyem al mar, els que respirem la brisa marina, els que mengem peix i marisc o els que mengen tofu fet d'algues, és a dir, tots, no els sabrem mai.
7 comentaris:
Els voluntaris olímpis del 92 van quedar molt pitjor!
És una misèria quan passen aquestes coses, com a ciutadà del món et sents súper impotent... i els polítics tampoc hi fan gaire res per a solucionar-ho... :(
Si sabéssim tot, no només d'aquest desastre si no en general, possiblement acabaríem fent un forat al pati i amagant-nos dins!
Ara bé, a mi no m'enganxaran pas! com a mínim amb tots els tòxics del Tofú!
Uf, quin mal rollet tot això.
Quan estiguis a les antípodes ja veuràs el que és civilització.
Quin fastic de polítics, i sobretot pobres voluntaris... :-(
El Rajoy s'hi hauria d'haver posat, enlloc de dir imbecilitats com aquella!
Ciekawy artykuł. Pozdrawiam
Publica un comentari a l'entrada