Ja fa quatre anys que volto per l'apassionant món dels blogs. En aquest temps he seguit intesament molts blogs, i poc a poc he anat coneixent les persones humanes que s'amaguen darrera una adreça URL. Amb alguns, gairebé podríem dir que som amics/gues, i mai ens hem vist les cares. I tot i que això també té el seu misteri i la seva gràcia, una de les coses que més gaudeixo de l'activitat blocaire són les desvirtualitzacions. M'encanta comprovar, després d'anys de contacte telemàtic, que qui escriu aquells posts és una persona de carn i ossos que tinc davant, que puc tocar, que puc mirar als ulls.
Aquest cap de setmana he viscut dues desvirtualitzacions. Dissabte a la nit, al concert dels Angels (ara m'adono que la majoria de desvirtualitzacions han estat gràcies als Angels) vaig conèixer en Clint, i diumenge, en plena Nit Boja, vaig conèixer l'Alepsi. No cal dir que va ser un gran plaer veure en viu els dits que piquen aquests posts tan aguts.
I la resta, ja sabeu! Friso per desvirtualitzar-vos!!!
Aquest cap de setmana he viscut dues desvirtualitzacions. Dissabte a la nit, al concert dels Angels (ara m'adono que la majoria de desvirtualitzacions han estat gràcies als Angels) vaig conèixer en Clint, i diumenge, en plena Nit Boja, vaig conèixer l'Alepsi. No cal dir que va ser un gran plaer veure en viu els dits que piquen aquests posts tan aguts.
I la resta, ja sabeu! Friso per desvirtualitzar-vos!!!
8 comentaris:
" No cal dir que va ser un gran plaer veure en viu els dits
que piquen aquests posts tan aguts.
I la resta, ja sabeu! Friso per desvirtualitzar-vos!!!"
Doncs a mi em mou el missatge i no pas els dits que el piquen.
No és, entenc, qui l'escriu, sinó que és allò que escriu el que fa que jo frisi per seguir opinant. I no necessito desvirtualitzar ningú per entendre que qui hi ha darrera d'un missatge escrit, és una persona.
En altres paraules: entenc que l'important no és el poeta sinó que el poema, atès que és el poema qui fa el poeta. Per aquesta raó prenc el poema i no pas el poeta.
I altres diuen: "No em cal el cos et prenc sols el somriure".
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
No se per què, però radera dels blogs mai penso que hi ha persones normals, sempre bitxus raros que no tenen altra cosa millor que fer que escriure posts quant la gent normal fa altres coses... coses de gent normal, ja saps.
Bé, temps al temps si tenim ocasió.
@Pons: Bitxo raro? oi tant que sí; però què és normal? Que aixequi la seva espasa laser qui no sigui freaki!
Ara ho entenc tot..els sofocos...la calor...tot és culpa de l'Alepsi!
(ara que ho penso queda fatal que em desvirtualitzis...xicarrón!)
Totalment en desacord amb l'Anònim
Sempre que he quedat amb blocaires m'ho he passat genial i he conegut gent formidable. I que duri!
"Totalment en desacord amb l'Anònim"
(Dani R.)
Per què?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Ep, que t'he llegit! No ens fallis, eh?
(adding up some pressure ;)
Publica un comentari a l'entrada