7 de juny de 2010

Resseguint espatlles


Estàs asseguda a la terrassa del bar, relaxada, rient amb les teves amigues. La teva samarreta de tirants deixa a la vista les teves espatlles morenes, i a mi, les espatlles em poden, sobretot si, com és el cas, per sota el tirant de la samarreta s'insinua lleugerament el dels sostenidors.

I amagat darrera les meves ulleres de sol, faig un llarg glop de cervesa freda. M'acosto poc a poc, des de darrera teu, et prenc per les espatlles de pell suau. Abans que puguis sorprendre't, els meus llavis ja són al teu coll llarg, sinuós, sensual, interminable. I amb aquest primer contacte, el borrissol del teu clatell s'eriça. Decantes el cap per indicar-me cap on vols que continuï, i obeeixo. Ressegueixo la línia dels teus trapezis amb els llavis, amb la llengua, i clavant-te, ara i adés, les dents amb suavitat. En arribar al tirant, l'enretiro fent córrer lentament la roba sobre la teva pell, i deixant, ara totalment visible, la tira grana dels sostenidors. Mentre ho observo amb delit, et busco els pits amb les mans nervioses, i noto com els teus mugrons s'alcen sota l'encaix fi, i arronses les espatlles, deixant el tirant destensat. Aprofito l'ocasió, i amb les dents, també el faig caure per la teva espatlla, ara totalment nua. La petonejo. Gires el cap i m'ofereixes els teus llavis tebis, carnosos, humits. M'hi entretinc una estona. Amb un xiuxiueig inaudible em dius:

- Vols que anem a casa meva?
- És clar que sí -, et responc, però sembla que no m'has sentit,
- Perdona?
- Que sí, que i tant, que vinc!
Ara amb un crit molt més fort: - Perdona?

Em desperto de cop i veig el cambrer davant meu, que em torna a dir:
- Perdona!
- Sí, sí, digues digues...
- Et faria res pagar-me la cervesa ara? És que s'acosta l'hora dels dinars i després això és una bogeria.
- Sí, és clar.

Trec la cartera de la butxaca per pagar i miro la taula del costat. Tu i les teves amigues ja no hi sou. Has marxat. T'has perdut en algun racó dels meus somnis.

6 comentaris:

Clint ha dit...

mentre no et caigués la baba tot somiant....

Alyebard ha dit...

Bon somni. A mi també em posen les espatlles, i els pits i els culs i...
Maleits cambrers!

Srta. Tiquismiquis ha dit...

ais... aquest somnis traicioners...

Albanta ha dit...

Molt bó, molt booooooo!!!

Joan ha dit...

Definitivament, l'arribada de la primavera és un gran què.

El veí de dalt ha dit...

Aish, els somnis...