Resseguint espatlles

Estàs asseguda a la terrassa del bar, relaxada, rient amb les teves amigues. La teva samarreta de tirants deixa a la vista les teves espatlles morenes, i a mi, les espatlles em poden, sobretot si, com és el cas, per sota el tirant de la samarreta s'insinua lleugerament el dels sostenidors.

I amagat darrera les meves ulleres de sol, faig un llarg glop de cervesa freda. M'acosto poc a poc, des de darrera teu, et prenc per les espatlles de pell suau. Abans que puguis sorprendre't, els meus llavis ja són al teu coll llarg, sinuós, sensual, interminable. I amb aquest primer contacte, el borrissol del teu clatell s'eriça. Decantes el cap per indicar-me cap on vols que continuï, i obeeixo. Ressegueixo la línia dels teus trapezis amb els llavis, amb la llengua, i clavant-te, ara i adés, les dents amb suavitat. En arribar al tirant, l'enretiro fent córrer lentament la roba sobre la teva pell, i deixant, ara totalment visible, la tira grana dels sostenidors. Mentre ho observo amb delit, et busco els pits amb les mans nervioses, i noto com els teus mugrons s'alcen sota l'encaix fi, i arronses les espatlles, deixant el tirant destensat. Aprofito l'ocasió, i amb les dents, també el faig caure per la teva espatlla, ara totalment nua. La petonejo. Gires el cap i m'ofereixes els teus llavis tebis, carnosos, humits. M'hi entretinc una estona. Amb un xiuxiueig inaudible em dius:

- Vols que anem a casa meva?

- És clar que sí -, et responc, però sembla que no m'has sentit,

- Perdona?

- Que sí, que i tant, que vinc!

Ara amb un crit molt més fort: - Perdona?

Em desperto de cop i veig el cambrer davant meu, que em torna a dir:

- Perdona!

- Sí, sí, digues digues...

- Et faria res pagar-me la cervesa ara? És que s'acosta l'hora dels dinars i després això és una bogeria.

- Sí, és clar.

Trec la cartera de la butxaca per pagar i miro la taula del costat. Tu i les teves amigues ja no hi sou. Has marxat. T'has perdut en algun racó dels meus somnis.