Els caps de setmana procuro no veure les notícies. Si el món s'ha enfonsat, prefereixo assabentar-me'n dilluns. El cap de setmana passat, vam passar-nos les tardes-nits de dissabte i diumenge vegetant al sofà, veient les pel·lícules que oferien les cadenes de televisió entre tanda d'anuncis i tanda d'anuncis. I em va sobtar que a tots els canals i a totes hores, feien pelis del Robert de Niro. Una terapia peligrosa, Los padres de ella, Ronnin, i unes quantes més que ara no recordo. I clar, desinformat com estava, vaig pensar: ja està, el De Niro l'ha palmat.
No hi havia pensat més, fins que, avui, m'he adonat que encara que haguessin passat uns dies, una notícia com aquesta m'hauria arribat d'una manera o una altra, i fins i tot he fet una cerca de notícies a internet, però no. No us amoïneu que el De Niro segueix vivito i coleando.
Per cert, aquest actor m'agrada molt, i té pel·licules genials, però fixeu-vos que totes les que van fer aquest cap de setmana eren una autèntica bassòfia... puta tele!!!
5 comentaris:
jo ha he passat a megaupload .. passo de tele que a vegades és desesparant ...
ai que m'havies espantat, que jo també vaig molt autista per la vida! fiu! :) El dia que ell i l'Al Pacino es morin jo em posaré de dol, com una velleta siciliana. Ho juro!
Oh!!! Aixins doncs... el Paco Martínez Soria deu ser mort???? Noooooo!!!! Quin disgust!!!!
:D
Doncs tret de Ronnin a mi las altres dues em semblen unes comèdies correctes
Doncs a mi Ronin em sembla prou bona (les altres, comèdies correctes però no sé, en De Niro fents aquests papers...)
Publica un comentari a l'entrada