Ja tenim nou president del Barça, i la veritat és que no sé què pensar. La impressió que tinc d'ell és que florentineja, i que de ruptura res de res, perquè aquest antagonisme personal amb Laporta és l'única cosa que els diferencia. Segurament ha guanyat el menys dolent, perquè les alternatives feien una mica de llastimeta, però no estic gens convençut del tipus de gestió que aquest pijet pot fer al Barça. De moment, li donarem la oportunitat de veure'l en acció, i després, el temps dirà.
10 comentaris:
Estem igual. Com a mínim sembla que en quant a formes sortirem guanyant.
Estic d'acord, ha guanyat el menys dolent, perquè mira que va ser penós el debat de tv3!.
No creieu que "justeja" una miqueta? Quant parla sembla que hi hagi alguna cosa que no acabi de rutllar del tot, no se?
No m'agrada, intuició o ves a saber què...
Aquest home és un perill per a la continuïtat d'aquest model d'èxit. Que el Núñez li hagi donat suport és prou motiu per a desconfiar d'ell.
a mi la seva cara em fa fàstic. si aquest era el menys dolent, els altres devien ser el dimoni i un parell de deixebles, perquè la cara de pijo imbècil d'aquest tio no la supera ni cristo. em fa més ràbia que en laporta però potser no tanta com en gaspart. i encara no l'he sentit ni parlar (ho juro, he aconseguit ignorar tota la puta campanya aquesta amb la que ens han bombardejat).
Dani R: l'únic que no justejava era el Benedito, però no tenia padrins.
Per cert, cada cop que veig al Jaume Ferrer m'entren ganes de plorar de llàstima. Pobre home!
No sé, a mi em fa l'efecte de ser una mica panfilot...no sé, sembla tonto!!!
i felicitats pels quatre!
Això mateix. Potser no és el president que desitjaríem, però deixem-lo fer, i esperem que ens sorprengui a tots per a bé. Si és llest, que això sí que ho sembla, sabrà mantenir-se al seu lloc, deixarà treballar els que en saben en cada camp, i potser passarà a la història com un gran president. Esperem que així sigui.
En Pep tindrà problemes ...temps al temps
Publica un comentari a l'entrada