http://instagram.com/14_puji YouTube

6 d’abril del 2010

Viatge a La Camarga


Hem passat aquests dies de festa a La Camarga, una zona del sud de França no massa coneguda (per nosaltres, que els francesos, italians i alemanys l'envaeixen sempre que poden) i amb molt d'encant.

És una zona d'aiguamolls, solcada de canals, llacunes, arrossars i salines. Com tota zona humida ben conservada, la fauna aviar hi abunda. La nostra visita va coincidir en plena temporada de flamencs, i n'hi havia per tot arreu, però també hi vam trobar els bernats pescaires, els ànecs de coll verd, els camallargs, les garses i tota mena de gavines i ocells marins. Pel que fa als mamífers vam poder veure rates d'aigua i coipús, uns rossegadors d'Amèrica del Sud que van ser importats als anys 20 per la seva pell i que s'han adaptat molt bé a aquell ambient. Les guies parlaven d'esquirols, mussaranyes i teixons, però amb ells no vam tenir tanta sort. Qui si vam veure i patir van ser els mosquits, que ens van trillar, i això que encara no estan en el seu millor moment!

També s'hi poden fer visites culturals. Destaca la històrica vil·la medieval d'Aigues Mortes, amb la seva muralla molt ben conservada, que durant molts segles va ser l'únic port marítim de França, tot i estar a alguns quiòmetres del mar. I també val la pena la visita a Les Santes Maries de la Mer, un poblet de pescadors amb una important població gitana que cada any, pel maig organitza una trobada internacional dels devots a Santa Sara que es veu que és espectacular.

La Camarga és terra de cavalls. Crien una raça endèmica de cavalls blancs i grisos, de mida petita, que els pastors utilitzen per menar els ramats de toros, perquè a la Camarga també s'hi fan curses de braus. En la gastronomia destaca el marisc, i especialment les ostres, que són boníssimes, la carn de toro, i el vi gris. És un vi rosat de la varietat garnatxa gris, i realment, el color rosat pren tons grisosos.

Així que, ja veieu, cinc dies molt ben aprofitats. Si mai us ve de gust us ho recomano, i tampoc és tan lluny, que amb quatre horetes de cotxe us hi planteu.

2 comentaris:

Candela ha dit...

Ostres...

Anònim ha dit...

M'agradat les descripcions, ja tinc ganetes d'anar-hi por tu culpa Puji, quan el petit Quim (de petit en te poc, pq es una bestia parda) tingui els menjars controlats, anirem. un petonas.
Evita's alias Niñatas