Som ridículs. Som infinitament ridículs. Com diria algun científic, l'espècie humana és una anècdota. Una anècdota de les que es recorden durant molt temps, sí, però una anècdota. Som capaços de crear màquines que facin la feina per nosaltres, de fer circular artilugis a més de 300 km/h, de fer levitar en l'aire tones de ferralla, de comunicar-nos instantàniament amb persones situades als llocs més llunyans, i de crear xorrades inútils com el facebook per mantenir-nos entretinguts, etc, etc, etc.
Però resulta que la terra fa un pet, què dic un pet, una llufa, i tots els nostres invents no serveixen per una merda, i tot el món modern i avançat en què vivim queda col·lapsat. Com deia, el volcà islandès és una llufa i de les petites. En la història recent hi ha precedents d'un parell de petarrons a la banda d'Indonèsia amb una mica més d'entitat que la llufa d'Islàndia, que van deixar la terra a les fosques pels núvols de cendra i van deixar-nos sense estius, i sense les collites pertinents, i a l'història geològica hi ha registrats events volcànics que van canviar la configuració de l'atmosfera i de la biosfera. Hi ha volcans enoooooooooormes que ja superen el període de repetició d'erupció. Això vol dir que podrien entrar en erupció d'un moment a l'altre (que en escala temporal humana vol dir d'un mil·leni a l'altre). Estem preparats per una cosa així? Aquest cap de setmana ens ha quedat ben clar que no.
Però resulta que la terra fa un pet, què dic un pet, una llufa, i tots els nostres invents no serveixen per una merda, i tot el món modern i avançat en què vivim queda col·lapsat. Com deia, el volcà islandès és una llufa i de les petites. En la història recent hi ha precedents d'un parell de petarrons a la banda d'Indonèsia amb una mica més d'entitat que la llufa d'Islàndia, que van deixar la terra a les fosques pels núvols de cendra i van deixar-nos sense estius, i sense les collites pertinents, i a l'història geològica hi ha registrats events volcànics que van canviar la configuració de l'atmosfera i de la biosfera. Hi ha volcans enoooooooooormes que ja superen el període de repetició d'erupció. Això vol dir que podrien entrar en erupció d'un moment a l'altre (que en escala temporal humana vol dir d'un mil·leni a l'altre). Estem preparats per una cosa així? Aquest cap de setmana ens ha quedat ben clar que no.
6 comentaris:
Això ens demostra, un cop més, que cal viure la vida intensament.
PD: La bona notícia si la terra fot un pet és que el Bar$a desapareixerà ;-p
Amén...que esta passant?...que la "Madre Tierra" segueix el seu ritme natural i mentre nosaltres estem inmersos en la "INVOLUCIÓN".
Carpe diem amic meu...
Amén senyor. El génere humà certament és ridicul.. que hi farem.
Yo diría que la palabra para nuestra especie no es ridícula, sino efímera. Una especie mamífera perdura en promedio 8 millones de años y, antes de que ese tiempo transcurra, cualquier evento, desde un virus a un meteorito, se encarga de borrarla de la faz de la Tierra. Nosotros llevamos parece ser unos 4 millones de años andando a dos patitas y en los últimos 8.000 años (0,2%)hemos pasado de herramientas de sílice para rasgar la piel de un mamut (o de un enemigo)a diseñar robots que exploran otros planetas. Yo creo que no está mal. Ahora bien, ¿seguimos siendo efímeros?, ¿duraremos los 4 millones de años que nos restan o nos extinguiremos antes por culpa de un enorme asteroide o una imparable enfermedad venérea? :-) Según el ya difunto Carl Sagan, la respuesta depende sólo de una cosa: que antes de que ese evento catastrófico llegue, una parte de nuestra raza haya emigrado con éxito a otro planeta, alejada del peligro.
Por supuesto llegará el día en que también el sistema solar y sus planetas corran riesgo de catástrofe pero la magnitud de un evento es inversamente proporcional a su frecuencia, así que una vez en Marte, por ejemplo, de nuevo podremos poner los contadores a cero y empezar a pensar en como cambiar de estrella ;-)
Eh! quin mal rotllo joder Puji!! Com diu l'Òscar aprofitem que estem aquí.
Publica un comentari a l'entrada