16 d’abril de 2010

No he perdut mai el control


El Bowie mai m'ha agradat especialment, però té alguns temassos que són història viva de la música. N'hi ha un parell que m'agraden especialment, una d'elles és aquesta, però com que és un divendres estrany i un pèl depriment, prefereixo posar-me una mica grunge i viatjar al Seattle dels 90 amb aquesta tremenda versió dels Nirvana.




4 comentaris:

Charlie Hi-Hat ha dit...

Fins i tot podries haver posat la versió de la Marató de TV3!

Ratita ha dit...

Deu ser cosa d'aquest divendres, pq tambe es depresiu a d'altres ciutats del mon...
bona tria

SUPER FELÍ ha dit...

genial !

zel ha dit...

Vaja, un altre que està "tonto" com jo!!!! Per cert, ja he esmolat les eines, totes, quan sortim a tallar caps?