Sona un esquellot, què és això? Un ramat de cabres? S'hi afegeix la resta de la bateria, compte que això va de veres. Apareix la guitarra estripada, inconfusible i inigualable de Keith Richards i a mi ja m'entra aquella sensació estranya com si el Maligne m'estigués posseïnt i se'm posa la cara de fer animalades. Entra el Jagger, em pentino i em perfilo les patilles per sortir a fer mal, i llavors entra tota la banda en tromba, vents inclosos, i ara sí, ara ja podem sortir de festa, que és divendressssssss!
2 comentaris:
Impressionant sens dubte!
Stones for ever!
ains...cuidadin!
Publica un comentari a l'entrada