Fa molt temps que me l'havien recomanat, i també fa molt temps que l'havia comprat i esperava, pacient a la meva estanteria, a ser agafat. La recomanació que m'havien fet es quedava curta. M'ha encantat, m'ha enganxat i molt important: m'ha emocionat. Ha aconseguit portar-me a les ribes de l'Ebre i fer-me sentir les vivències dels protagonistes.
La vila de Mequinensa serà derruïda i inundada sota el pantà de Riba-Roja, i els habitants que hi han viscut tota la vida recorden les èpoques de grandesa i de crisi del poble, lligant les seves vivències personals a les cases del poble i als fets històrics que marcaren la conca de l'Ebre i el país. La setmana tràgica, la guerra del 14, la República, la Guerra Civil, la caiguda dels alemanys, la postguerra i el franquisme són vistos de manera molt diferent per uns i altres, però tots tenen una cosa en comú, tots hauràn de deixar l'escenari que ha embolcallat la seva vida per deixar pas a les aigües tèrboles de l'Ebre, fins llavors articulador de la vida. Uns marxaran a Barcelona, d'altres a Lleida o Tarragona, alguns a la nova vila construïda fora de l'abast de l'embassament, i alguns a l'altre barri.
Jesús Moncada ens regala una narrativa molt treballada, amb frases subordinades interminables, però que sempre acaben tancant-se. Sovint he pensat: "i allò de que m'estava explicant? Ai, espera, que encara no s'ha acabat la frase". Aquesta complexitat gramatical i els constants salts en el temps em feien patir de no poder seguir el fil correctament, però res d'això. Com ja he dit, les històries queden sempre ben treballades i ben tancades.
Una joia de la literatura catalana que en alguns moments recorda "Incerta Glòria". No us la podeu perdre.
La vila de Mequinensa serà derruïda i inundada sota el pantà de Riba-Roja, i els habitants que hi han viscut tota la vida recorden les èpoques de grandesa i de crisi del poble, lligant les seves vivències personals a les cases del poble i als fets històrics que marcaren la conca de l'Ebre i el país. La setmana tràgica, la guerra del 14, la República, la Guerra Civil, la caiguda dels alemanys, la postguerra i el franquisme són vistos de manera molt diferent per uns i altres, però tots tenen una cosa en comú, tots hauràn de deixar l'escenari que ha embolcallat la seva vida per deixar pas a les aigües tèrboles de l'Ebre, fins llavors articulador de la vida. Uns marxaran a Barcelona, d'altres a Lleida o Tarragona, alguns a la nova vila construïda fora de l'abast de l'embassament, i alguns a l'altre barri.
Jesús Moncada ens regala una narrativa molt treballada, amb frases subordinades interminables, però que sempre acaben tancant-se. Sovint he pensat: "i allò de que m'estava explicant? Ai, espera, que encara no s'ha acabat la frase". Aquesta complexitat gramatical i els constants salts en el temps em feien patir de no poder seguir el fil correctament, però res d'això. Com ja he dit, les històries queden sempre ben treballades i ben tancades.
Una joia de la literatura catalana que en alguns moments recorda "Incerta Glòria". No us la podeu perdre.
3 comentaris:
Jo m'he llegit "Històries de la mà esquerra", que és anterior, i te'l recomano 100 %
una obra mestra de la literatura universal. Tot un plaer llegir-lo, i rellegir-lo
absolutament espectacular. Jo el vaig llegir gairebé per accident, i està a la llista dels millors llibres que he llegit mai. Com tu dius, és, sobrertot, emocionant.
Publica un comentari a l'entrada