Avui fa una setmana us vaig posar una cançoneta que em voltava pel cap, i mira, m'ha agradat la idea. M'ha agradat tant que em sembla que institucionalitzaré La cançó del divendres.
Serà, cada setmana un tema que m'agradi, i que, pel que sigui, he estat taral·lejant ens els dies anteriors.
Avui, un clàssic de finals dels vuitanta. És dels Fine Young Cannibals, uns xitxarel·los que feien house, però que van acabar triomfant amb una mena de funky amb guitarres una mica distorsionades. Ahir vaig sentir aquesta a la ràdio i no me la puc treure de sobre... uh uh!
Serà, cada setmana un tema que m'agradi, i que, pel que sigui, he estat taral·lejant ens els dies anteriors.
Avui, un clàssic de finals dels vuitanta. És dels Fine Young Cannibals, uns xitxarel·los que feien house, però que van acabar triomfant amb una mena de funky amb guitarres una mica distorsionades. Ahir vaig sentir aquesta a la ràdio i no me la puc treure de sobre... uh uh!
7 comentaris:
Feia temps que no sentia aquesta veu d'eunuc..potser a dia d'avui ja ha fet el canvi
Típic grup d'una cançó, bona, això sí. El cantant que surt a primer pla solia objecte d'odi per part de molts amics meus.... a mí no em queien pas malament...
M'encanta aquesta canço
Mmm... però van fer aquesta i poca cosa més, no? Almenys aquest és un tema de mèrit, el que ens va quedar.
Feia temps que no la sentia, bona
Ostres, quin retorn al passat! Boníssima cançó (o són els records, el que m'agrada?)
jo és que no soporto la música de M80
Publica un comentari a l'entrada