Ahir es va retirar l'escut franquista de la façana del Palau de Capitania. És el penúltim que quedava en un edifici de la ciutat de Barcelona. L'últim és a la façana del Govern Militar, que es retirarà en breu.
El cas és que la retirada va ser complicada. L'escut estava tan integrat en l'estructura de la façana que va ser impossible treure'l. Enlloc d'això, es va cobrir amb ciment i guix i es va col·locar l'escut constitucional al damunt. Quina metàfora de l'Estat Espanyol! Tenim una democràcia, amb les seves intitucions i la seva Constitució, però a dins, integrat en l'estructura, hi ha l'esperit del franquisme, que mai va acabar, i que, després d'una transició de fireta, segueix enquistat a les entranyes de l'Estat que ens governa.
6 comentaris:
Bona metàfora! Sí senyor.
Ben vist, sí.
Em sembla increïble que encara s'estiguin retirant aquestes coses. En una societat normal, les hauríem fotut a mar a les primeres de canvi ...
És el mateix que aquella Constitución Española que hi ha en una vitrina del Parlament Europeu. Hi havia l'aguiluxu, i després de rebre queixes, van decidir mantenir el mateix volum, però girant la plana perquè no es veiés l'escut de la dictadura. O sigui, es van limitar a "passar pàgina", però l'àguila continua allí.
I si torna Franco? Quin desperdici tirar-lo a terra, despres sol tindran que tirar unes pedretes a terra i ja tindran l'altra!
Una molt bona metàfora. Tres dècades després i encara havíem de suportar aquella imatge! Molta neteja queda encara, sobretot a les institucions, per a fer. Tampoc sembla que hi hagi, però, gaire voluntat per part dels que governen a l'Estat espanyol.
Molt bo!
Publica un comentari a l'entrada