5 de febrer de 2010

Inútils


Sovint, a les xerrades entre amics o al carrer, es parla de com n'és d'inútil la gent en tal o tal altra cosa. "L'altre dia vaig anar a tal lloc i em va atendre un inútil". "A la feina tinc un company nou que és un inútil"... La palma de la inutilitat en la feina ens l'emportem els empleats públics. Fixeu-vos-hi. Quan la conversa gira cap als inútils, sempre hi acaben sortint els funcionaris.

A vegades la feina que faig és complexa, i sorgeixen dificultats en temes en els que no tinc coneixements. Llavors faig les cerques que toquin per trobar pistes de com resoldre aquell problema, i a vegades prenc decisions que no estic segur que siguin encertades, i de fet, sovint no ho són. En aquests moments, un, que és humà, pensa si no serà ell un d'aquests inútils que tant surten a les converses.

Però no. Ara sé que no sóc un inútil. A vegades cometo equivocacions, i a vegades la dificultat en la feina em supera, però no sóc un inútil. I per què ho dic tan convençut, això? Perquè al llarg d'aquesta setmana m'he trobat amb inútils de veritat. Gent ignorant que no saben que ho són i a sobre fan bandera de la seva ignorància, gent incapaç de prendre decisions, gent incapaç de veure dos pams més enllà del seu nas i ganduls recalcitrants, i quan et trobes amb aquests inútils integrals els identifiques de seguida, i t'adones que tu no ets així, que tu no ets un inútil de tertúlia.


8 comentaris:

Josep ha dit...

Per curiositat i per morbu, de quin àmbit professional, quina empresa i quin lloc (geogràfic i jeràrquic) parles?

Dani R. ha dit...

Presidents de Govern a banda, no? Per que aquests juguen en una lliga apart.

Gerard Agudo ha dit...

qui te boca s'equivoca...jo tb conec un merder d'inutils

Albert B. i R. ha dit...

Qui s'arrisca a prendre decisions mai és inútil. Sí ho ón aquells que a la mínima que poden d'escapen o es neguen a assumir cap responsabilitat.

XeXu ha dit...

Ah, veig que coneixes els meus companys del despatx del costat, amb la descripció que n'has fet només poden ser ells!

La teva inutilitat la pots mesurar amb la ratio cagades/encerts. Sempre s'ha de moure entre 0 i 1. Si supera l'1, llavors ets un inútil. I si no es pot fer la divisió perquè el denominador sempre és 0, llavors és que no serveixes ni per penjador de les jaquetes.

Algun dels del despatx del costat tenen una ratio que tendeix a infinit.

zel ha dit...

Tu ets tot un crak, noi, deixa't d'orgues que aquesta paraula no és per tu!

Joana ha dit...

A tot arreu n'hi ha. A la pública i ala privada...

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Cert company. Una cosa és equivocar-se, que ho fem tots, i una altra molt diferent és ser un inútil. Per mi un inútil és aquella persona incapaç de resoldre els seus problemas i que de retruc impedeix als altres fer corectament la seva feina. El típic que en lloc de consultar o d'informar-se sempre està molestant als altres demanat ajuda, encara que sigui per que li tornis a explicar el mateix que ja li has explicat un munt de vegades.

A tota empresa n'hi ha un/a.