El cas del cementiri nuclear d’Ascó es un cas clar del fenomen NIMBY, sigles de “Not In My Back Yard”. És a dir: val, però no al pati de casa. S’ha de construir un cementiri nuclear a Ascó? Doncs no ho sé. Probablement no. Però està clar que en algun lloc s’ha de construir, perquè el residu el tenim i seguirà creixent en volum. El que em posa bastant nerviós és que la decisió l’hagi de prendre un Ajuntament, perquè si alguna cosa anés malament, les conseqüències no serien en absolut locals. I a qui afectarien les radiacions en cas de fuga? Poseu la punta del compàs a Ascó i feu una rotllana de cent quilòmetres. Us sembla que l’alcalde d’Ascó ha de prendre una decisió així?
És una decisió complicada, perquè els residus dels què estem parlant tindran activitat radioactiva durant moooooooolts anys, dels quals, els primers seixanta ja està decidit que romandran en aquest cementiri (encara que alguna cosa em diu que seran molts més de seixanta), i seixanta anys són molts. En seixanta anys poden passar moltes coses. Coses molt greus. Coses que ens poden fer oblidar que tenim un magatzem amb un residu extremadament perillós que necessita manteniment intens i constant. I llavors serà quan qui hagi decidit acollir el cementiri nuclear tindrà un problema greu, i de poc li serviran les compensacions econòmiques rebudes.
No sé com acabarà la història. Sincerament, en aquest cas em converteixo en un egoista NIMBY més i espero que el construeixin el més lluny possible. Però el salt a l’actualitat d’aquest debat m’ha fet un enorme favor, perquè a partir d’ara, quan algú em pregunti: “Puji! I com es que estàs en contra de l’energia nuclear?”, la persona que em formuli la pregunta entendrà molt millor els meus arguments.
6 comentaris:
Jo, que sóc de la zona, també prefereixo no tenir-ho aprop de casa. Ja hem tingut 4 nuclears (2 d'Ascó i 2 de Vandellòs) i potser ja toca que li passem el torn a algun alta zona "d'escàs interès agrícola-turístic-cultural" on posar-hi el cementeri nuclear.
L'ajuntament d'Ascó no para de mirar-se el melic, i no entèn que aquesta no és una qüestió de caràcter local, sinó que és supramunicipal.
A veure que passa...
*Sànset*
Doncs mira, jo també soc NIMBY i entenc la gent de la zona perfectament, però si utilitzem l'energia nuclear i generem residus hem de ser prou grandets com per emmagatzemar-los.
No s'hi val allò de quedar-nos amb la part bona de les coses i prou.
El tema de Nuclear sí o no, és un altre, però ja saps que jo soc Nuclear sí (com ara, però més).
Tu ho has dit: i qui ho pagarà d'ací a 40 anys?
Veritat és que els residus han d'emmagatzemar-se en algun lloc... però m'agradarà veure, si finalment van a Ascó, si l'alcalde serà un d'aquests que tot i sent alcaldes d'un municipi, els hi agrada anar-se a viure a un altre... lluny del magatzem.
Al les Terres de l'Ebre ja hi ha prou concentració d'instal·lacions nuclears que, com demostra la reduïda renda per càpita i la pèrdua de població de la comarca, no generen tanta riquesa com ens volen fer creure. A més, per què a Catalunya nhem de suportar els residus de tot l'Estat? Com a molt només els nostres, i perquè no hi ha més remei, no?!
El més "divertit" del cas és qui controlarà aquest cementir d'aquí 100 anys? Si hi ha una crisi, com està passant a Rússia, qui farà front a las despeses de mantenimet de la intal.lació? No estem parlant de caramels...
Publica un comentari a l'entrada