12 de novembre de 2009

La llei electoral


La llei electoral de Catalunya, que està pendent des de fa més de trenta anys, torna a saltar a la palestra, de la mà del Molt Honorable President Montilla i del Molt Honorable President del Parlament Benach. Trenta anys! Hem renovat abans l'Estatut que deia que s'havia de fer aquesta llei que no pas fer la llei en qüestió.

Ara fa temps que no ho feia, però em torno a posar la disfressa de Mago Félix, i us vaticino que la nova llei electoral catalana no s'aprovarà en aquesta legislatura ni de conya, i a la que vé (pendulo, pendulito,...) crec que tampoc.

En ser una llei fonalmental, cal que s'aprovi per consens, és a dir per una majoria de dos terços del Parlament. Això vol dir que, si tot segueix com fins ara, és absolutament necessari que CiU i el PSC es posin d'acord en el text de la llei. En la part del sistema electoral (llistes obertes o tancades, campanyes, etc...) arribaran a un acord ràpidament, però el punt on s'encallaran és els de les proporcionalitats territorials.

Com ja va quedar amplament demostrat en les dues eleccions que Pasqual Maragall va guanyar en vots però va perdre en escons, el PSC batallarà per a que el nombre de vots tingui una proporcionalitat el més directa possible amb el nombre de diputats, en canvi, CiU batallarà per a que els territoris amb menys població (que és on tenen més votants) tinguin més pes que els territoris més poblats (que és on tenen més vots els socialistes).

I d'aquí no els treurem. I una vegada més, els interessos de partit passaran per davant dels interessos de la població, que, cada cop més se n'adona que li estan prenent el pèl en aquest aspecte, i que fa trenta anys que li prenen.

Les darreres vegades que m'he posat la túnica i he tret el pèndol, he fracassat estrepitosament en les meves prediccions. M'agradaria que amb aquesta continués la mateixa tònica, però alguna cosa em diu que aquest cop l'encertaré.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

TENS RAO, VIVIM DINS UNA PARTIDOCRACIA,L'ESCENA DEL PARLAMENT...TEATRE I MES TEATRE.
"TU NO ME LA FOTS, JO NO TE LA FOTO",,,SILENCI.....
JUGANT AMB BCN.

Josep ha dit...

Tenia pendent fer un post sobre el Conseller Ausàs i els marrons de la divisió territorial i la llei electoral.

Trenta anys per a fer una llei que NOMÉS ha de dir com es reparteixen els escons. He dit "només"?

Dani R. ha dit...

Estem ben cardats company

Dani R. ha dit...

I hi ha un altre perill: que una vegada obert el debat es tanqui en fals. És a dir, que acabem amb una llei electoral pitjor que la no-llei actual.

Modgi ha dit...

mago puji, mago puji, guanyarem la copa toyota?

Jordi Floriach ha dit...

Estic amb en Dani, crec que sí que l'aprobaran pq ja seria el més espantós dels ridículs que s'hi tirin tots alhora i la piscina sense aigua. Per anar tirant, si estant d'acord en obrir les llistes ja és un gran pas.

Ara, lo de la distribució territorial, mira que són torracollons!! I és molt fàcil.
Al Parlament hi ha 135 escons i a Catalunya uns 7 milions d'habitants, per tant toca grosso modo a diputat per cada 50000 habitants. A partir d'aquest mitja el que tenen que fer és repartir el territori en circumscripcions d'1 diputat, a l'entorn de 50 mil hab., i tenen que repartir-ho de tal manera que aplicant al nou model el vots de les últimes eleccions, el resultat en escons sigui el mateix, de manera que hi haurà a l'àrea metropolitana circumscripcions de 100mil i al Pirineu de 20mil.
Si volen, els en dissenyo l'algoritme.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

A mi la LLei d'Om me la bufa. I l'Albert Om més encara.

Mentre no facin una llei electoral que prohibeixi la existéncia de partits polítics em sembla que las coses no cambiaran gaire.

Salu2