26 de novembre de 2009

La indignitat d'Espanya (editorial conjunt)

Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.

Text difós per la blocesfera catalana. Si us agrada, copieu el text al vostre bloc. Ajudareu a la seva difusió.

11 comentaris:

vilapou ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
vilapou ha dit...

Crec que és el moment de postures unitàries: editorial conjunt publicat!

Jo Mateixa ha dit...

Jo també l'he publicat al Facebook!!!!

Penso que es el moment de dir PROU, ja està be que ens portin sempre al seu terreny, la societat civil (sense politics per que ja veiem com alguns no foten brot) es mobilitzi de nou i surti al carrer a crida i demanar que e sfacin les coses com s'han de fer!!!!

Un petonas guapu!!!!!

DooMMasteR ha dit...

Publicat! :-)

Albert B. i R. ha dit...

El problema que tenim els catalans és que els nostres polítics són indignes per a no saber defensar els nostres drets.

Mangas ha dit...

la situacion en españa ahora es mucho peor que hace 30 añ0s,ahiora no se hubiera podido hacer esa constitucion,entonces la derecha si estaba por el consenso,ahora no,
de todas maneras,igual cambia la situacion en cuanto al tema catalan si ciu gobierna en cataluña con apoyo del pp,y ciu le devuelve el favor en las cortes despues,entonces el pp habrá recuperado su tesoro,y habran pasado del pujol enanno habla castellano,al pujol guaperas,habla lo que quieras

Peu de Ministre ha dit...

editorial publicada! ;)

per cert, Mangas, la cosa ja no està en qui mana o deixa de manar, sinó si estem a favor de tenir el nostre propi estat o hi renunciem.

Josep ha dit...

Massa fluix pel meu gust.

Però és clar, jo sóc un outsider de la política.

Joan ha dit...

Salut,

He descobert aquesta 'cullerada' gràcies al Ferran (In varietate ...), i no he pogut resistir-me a enllaçar aquest article.

Som-hi, junts serem més forts.

Gerard Agudo ha dit...

publicat

El veí de dalt ha dit...

El linko demà