15 de setembre de 2009

L'enquesta


El que es va celebrar diumenge a Arenys de Munt no va ser un referèndum, ni va ser una consulta, ni res que se li assemblés. Va ser una enquesta d'opinió, com les milers que es fan cada dia, només que, en aquest cas, l'Ajuntament hi va donar suport, i es va vestir d'eleccions, amb urnes, paperetes i campanya. Però tot i la perafernàlia, no era més que una enquesta.

Però la pregunta que es feia, vestida amb tot aquest atrezzo, va fer que a alguns membres de l'ultradreta espanyola (i alguns de la no tan ultradreta i no tan espanyola), se'ls posessin els pèls com escàrpies. I és clar, tornem-hi amb la cantarella de sempre: EspaÑa se rompe, los separatistas, los insolidarios i bla, bla, bla. I a aquesta colla de carallots els ha passat com sempre, volien que l'enquesta no se celebrés, i han aconseguit tot el contrari: mai a la vida, una enquesta d'opinió havia tingut tan de valor. Moltes gràcies.

No us penseu que els polítics que estaven d'acord amb l'enquesta han estat molt millors. No senyor. Ells tampoc han perdut l'oportunitat de fer el ridícul, jugant al seu joc de sempre. Uns que diuen que ja són grans però no es deixen anar de la mà del papa, no fos cas que els caigués un calbot, els altres que sí que sí, però mai acaben de decidir-se, i els altres fent de defensors acèrrims de les causes perdudes per una banda mentre donen suport als que no en volen sentir ni parlar. Penosos del primer a l'últim.

I finalment, per acabar d'arreglar el pessebre, els pastorets de la Falange. Si tothom hagués fet servir el cervellet, aquesta colla hauria arribat a Arenys amb el seu autocar i mig, hauria fet la seva obra de teatre amb les banderes, les camises i les mans enlaire, haurien fet pena una estoneta i haurien tornat a casa. Però no. Som tan idiotes que els havíem d'anar a escridassar i a tirar-los pedres a l'autocar, donant als mitjans espanyolistes la imatge que necessitaven per ensenyar als informatius i demostrar com en som de radicals i intolerants.

En resum, que a una cosa que ens interessava, però no tenia cap valor, ens fan el favor de donar-li importància, i nosaltres, enlloc d'aprofitar-ho, perdem una altra oportunitat. Si és que tenim el que ens mereixem, collons!

7 comentaris:

Oscar ha dit...

D'acord en tot, però ara és el moment d'empènyer plegats. El que em temo que passarà és que tots voldran marcar paquet i ja ens tornarem a barallar entre nosaltres. Un pena.

Dani R. ha dit...

Doncs a mi m'encanta veure com Esperanza Aguirre i els cutres d'Intereconomia s'agafen a la pedrada de l'autocar de la falange com si fos l'atemptat de la T4.

Us heu fixat que ningú no es queixa de que apareguessin per tot arreu banderes estelades no constitucionals?
Ja els hi hem colat.

Jordi ha dit...

La pedrada, com sempre, va ser un fet aïllat. Els falangistes van fer el que havien de fer, és a dir, el ridícul i nosaltres vam demostrar que som un poble que fa les coses ben fetes.

Jordi Floriach ha dit...

Els falangistes mereixen tot el meu reconeixement i admiració, i això per:
1) tot i ser quatre i el gat, tenen més moral que l'alcoià,
2) han après a parlar català, i
3) són els únics que han fet campanya pel No.

Per contra senyalar que no han variat gaire el repertori musical i, com llegia en un forum, no és a l'abast de qualsevol neurona encertar a rimar 'una' amb '(cincuentay)una'.

En fi, bon cop de falç a tothom!!

Gisela ha dit...

La diversitat d'opinió es veu que fa por a molt gent, la paranoia de no sentir un grup compacte guiat per un mateix fa molta por, el desempar! hahahah la independència de pensament es perillosa per algunes corrents de pensament,, sobretot quan molta gent opina diferent. Si el resultat hagués estat a la inversa què haguès passat amb aquesta gent poruga? que haguessin volgut extreure la sang d'una enquesta d'opinió.Si em convé es legalitza i si no em convé posem a presó a qui opina el contrari. Senyors, aquí s'arrela la demagògia. Ja ho sabiem.
Les pedregades als falangistes...un fet que hom pot catalogar de lamentable. Tot i que també podria considerar-se lamentable la impunitat legal en què s'ha trobat aquest grup. En fi...aigua passada.
L'extracte del fet: la força de la paraula.

zel ha dit...

Sí, com diu l'Óscar, a empényer junts, i vinga amb serenitat i seriosita, i molts missatges de declaració d'intencions, que si nosaltres tinguéssim veu als diaris...

Ànims!

El veí de dalt ha dit...

Collons!